Sobrescobiu
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||||
| Tipus | conceyu i municipi d'Espanya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Astúries | ||||
| Província | província d'Astúries | ||||
| Capital | Rusecu | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 838 (2025) (12,02 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 69,71 km² | ||||
| Altitud | 381 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Llaviana | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Marcelino Martínez Menéndez (2008–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 33993 | ||||
| Codi INE | 33067 | ||||
| Lloc web | ayto-sobrescobio.es | ||||
Sobrescobiu[1] és un conceyu de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries. Està situat en la zona muntanyenca sud oriental de la regió, i i és enquadrat dintre de la mancomunitat de la Vall del Nalón. Limita al nord amb els concejos de Piloña i Casu, al sud amb Ayer, a l'est amb el de Casu i a l'oest amb Llaviana. Té una extensió de 69,44 km² i el 2025 tenia amb una població de 838 habitants. El nom deriva de «super-escopulum, sobre l'escobio», nom que es dona als congosts i que aquí es refereix al pas d'entrada al concejo. Les comunicacions s'articulen entorn de la carretera regional AS-17, que segueix el curs del riu Nalón. Hi ha altres carreteres locals, completant una més que acceptable xarxa viària.
Geografia física
[modifica]Des del punt de vista geològic Sobrescobiu és a la Regió de Mantos que és formada per escates, que són unes unitats morfològiques on es concentren les àrees de més altitud i compostes per materials tals com calcàries i quarsites. En el límit d'aquestes escates hi ha petites taques carboníferes que constitueixen una cubeta de pissarra limitada per calcàries en la part central del concejo.
El concejo presenta unes elevacions de bastant altitud i pronunciats pendents. Així la part més grossa de la superfície té una altura compresa entre els 400 i 1.200 metres amb pendents de més dels 50%. Els accidents muntanyencs més destacats són, a llevant la Serra de Mermeya, que va des del Pico Retriñón, punt culminant del municipi amb 1.862 metres, fins a la presa de Tanes. Els pics principals són el Moroma amb 1.660 msnm, La Frayá de 1.403 msnm, Riegos amb 1.384 msnm, i La Mezquita de 1.312 msnm. A ponen hi ha la Serra del Crespón on s'incrusten becs com el Corbellosu de 1.282 msnm, Argañosa de 1.144 msnm, o Els Plumes amb 1.222 msnm. En la part septentrional destaquen altituds com La Xamoca amb 1.283 msnm, o La Garba de 1.132 msnm. Al límit amb Ayer pel sud albirem nombrosos pics com el Praera, La Forcá o el Cuitu Santibáñez, tots a l'entorn dels 1.600 metres.
El principal curs d'aigua és el Nalón, que travessa el concejo entre les muntanyes del nord i de l'interior amb una orientació est-oest, formant algunes planes fèrtils importants com la de Rusecu. El riu s'encaixa en congosts quan travessa la zona calcària i aprofitant les estretors d'aquests llocs es construeixen les preses de Rusecu i de Tanes, que serveixen de reserva d'aigua tant per al concejo com per al veí concejo de Cas. L'afluent principal és el riu de l'Alba que recorre el concejo de sud a nord, recollint al seu pas les aigües de mant petit rierol.
Té un clima temperat i humit, sense temperatures extremes i amb bastant pluviositat. La temperatura mitjana estiuenca és de 18,1 °C, i la mitjana hivernal és de 4,2 °C. Sovint hi ha boira i vents del Nord-oest.
Bona part de la superfície del municipi forma part del Parc natural de Xarxes, en el qual es conserva encara grans boscs de fajos i roures. També hi ha boscs mixts de castanyers i freixes. En temps passats era comú albirar per les muntanyes espècies com cérvols, isards, senglars, cabirols i galls del bosc, encara que cada vegada n'hi ha menys.
Capital
[modifica]Rusecu és la capital del concejo des que el 1929 es traslladés l'ajuntament de la petita localitat de La Polina és al mig d'una plana fèrtil al curs superior del Nalón. És un dels nuclis de població més important, dintre d'una comarca escassament habitada. Últimament i gràcies a l'evolució del turisme rural sembla que es comença a notar un augment de l'activitat tant a la capital com a la resta del concejo.
Evolució demogràfica
[modifica]Sobrescobiu va patir, durant el segle xx, una pèrdua gradual de població amb unes pauses, però sense mai atuarase. La proximitat dels centres miners de la regió no va parar aquesta caiguda, més aviat el contrari, encara que en aquests últims anys més gent treballa fora però conserva el lloc de residència al concejo. Predominen les persones majors de 50 anys, i està bastant equilibrada la relació entre sexes.
Tres són les parròquies incloses en el concejo, Laines, Oviñana i Soto, i la majoria de la població es concentra a les planes fèrtils de les valls de l'Alba i el Nalón, Sobrescobiu, Soto de Agues i Villamorey són els nuclis més poblats. L'activitat econòmica del concejo es concentra al sector primari que genera més del 59,90% de les ocupacions locals, sobretot en la ramaderia. Predominen les granjes bovines en la zona, amb una clara especialització en producció càrnia, aprofitant les immillorables pastures. El sector industrial té una representació en el municipi del Els 13,02% de la població treballen en el sector industrial, sobretot en la producció d'energia elèctrica hidràulica als rius. També hi ha fustera i indústria alimentaria. Uns 27,08% treballen en el sector dels serveis, i és l'únic que creix, sobretot en 'hostaleria i el comerç. El turisme augmenta pels paisatges i el parc natural.
Divisió administrativa
[modifica]Parròquies
[modifica]Indrets
[modifica]Història
[modifica]Les primeres traces humanes es remunten a èpoques prehistòriques, a les restes tumulars de Comillera i del Turó del Caón. D'etapes posteriors, es té constància de l'existència d'un castro a La Corona de Castro, on s'aprofitava la riquesa forestal i de peix de riu. Els romans hi van entrar per la ruta del Tarna a conquerir la regió, i hi van constuir la fortalesa d'Aceales, també conegut com el castell de Villamorey. D'aquesta època prové el nom de Sobrescobiu, que deriva de «super scolupum», que significa sobre l'escobio o congost i que fa referència a la situació del concejo dintre de la conca del Nalón, tal com s'ha comentat a l'inici de la descripció del concejo.
La primera notícia documentada prové d'una donació de la dama Ildoncia l'any 980 al monestir de Sahagún d'una vila a Submancia, vall de Flavania al lloc d'Aubiniana (Oviñana). El 1185, el monarca Ferran II de Lleó va cedir a l'orde de Santiago el castell de Sobrescobiu amb totes les pertinences i drets. Varis van ser els encomanadors que hi van regir el poder per gràcia de l'església de Santiago, com Núñez Froilaz al segle xii i el poderós Rodrigo Álvarez de Las Asturias al segle xiv, que va cedir el poder al fill bastard d'Alfons XI de Castella, Enric II. Precisament durant el regnat d'Alfons XI, el 1344, aquest atorga la Carta de poblament al municipi i es va establir el nucli poblacional al Vedat de Oviñana.
El 1504, encara sota dependència de l'Orde de Santiago, el territori adquireix la condició de municipi. El 1528 la gent de Sobrescobiu protesta davant els representants de la fèrula compostel·lana perquè habitants de concejos limítrofes del patrimoni reial entraven en el seu territori a deixar els seus ramats a pastar, tallar llenya i pescar. Així el monarca Felip II posa en venda, mitjançant el sistema de pública subhasta, el vedat de Sobrescobiu. Les gents de Sobrescobiu triarien com a representants per a tal subhasta Pedro Díaz del Prado i Diego Fernández de Ladines. Segons la tradició, es podia fer ofertes de compra mentre duri un ciri encès. El poderós Pedro Solís, regidor de la ciutat d'Oviedo, va començar amb 600.000 maravedíns la primera licitació, a la qual van seguir ofertes superiors fins als 800.000 maravedins oferts pel senyor Solís que fa emmudir a la sala i pensar que aquesta hauria sigut l'última. Però quan el ciri gairebé es va apagar, representants veïnals van augmentar en 10.000 maravedíes l'oferta. El senyor Solís s'hi va oposar i apel·lar al rei, que el 1568 concedeix al municipi independència i autonomia pròpia.
Des de 1598 Sobrescobiu forma part de la Junta General del Principat, i hi ocupa el seient número 45 i pertanyent al partit del bisbat, que incloïa als concejos redimits del poder eclesiàstic. Durant la Guerra de la Independència, les tropes del general Gómez hi van entrar pel port de Tarna, i la població va lluitar contra les forces del general francès Bonet. Durant les conteses carlines, el municipi sempre va romandre lleial a la causa constitucional. La capital va ser a la petita localitat de La Polina, fins que el 1929 es va traslladar a Rusecu. De les lluites revolucionàries del 1934 així com de la guerra civil espanyola, Sobrescobiu no va ser terra de combats importants, i va caure en mans franquistes el 1937. Les èpoques posteriors van caminar entre la pèrdua progressiva de la població, i la implantació, ja en els nostres dies d'un emergent i nou turisme rural, que podria donar un nou impuls econòmic.
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Federació Asturiana de Concejos Arxivat 2012-06-21 a Wayback Machine.
- Estat de l'Embassament de Tanes-Rusecu
.svg){kind=small}
