Ilunnus
 Altar dedicat al déu Ilunni, a Luishon  | |
| Tipus | deïtat |
|---|---|
| Origen | Comenge i Arieja |
| Dades | |
| Pseudònim | Ilunus, Ilun, Ilunni |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Part de | panteó pirinenc |
Ilunnus, escrit també Ilunus o Ilun,[n 1] és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània.[1]
Etimologia
[modifica]Hom veu en aquest teònim una etimologia basca, relacionada amb els termes actuals ilun 'ombrívol, fosc' o hil 'matar',[2] o bé, com passa també amb Iluro(n), amb el basc hiri/ili 'ciutat' i l'arrel ibèrica ili, d'idèntic significat.
S'han trobat altres testimonis epigràfics que duen l'arrel ilun. A Sent Biat hi ha Astoilunnus,[3] nom format pel basc asto 'ase' i ilun 'fosc';[4] a Argenh hi ha Arsilunnus,[5] plausiblement derivat del basc (h)artz 'ós'. A Sent Biat i a Sant Bertran de Comenge s'han trobat les variants Ilumber/Ilumberis, el segon radical de les quals, ber(is), s'ha relacionat amb el basc berri 'nou', mentre que el primer tant pot estar relacionat amb ilun com amb ilur, una arrel present en els teònims Ilurberrixus, Iluro(n) o Ilurgorri.[6]
Equivalent sincrètic
[modifica]Ilunnus també es fa servir com a epítet per a qualificar Hèrcules a Narbona[7] i, per tant, es va assimilar a aquest déu romà.[3]
Inscripcions
[modifica]S'han trobat diverses inscripcions i altars dedicats a Ilunnus als Pirineus amb algunes variacions en l'ortografia del nom. Així, n'hi ha amb la forma Ilunnus a Banhèras de Luishon i a Judèth de Luishon, Ilunus a Montauban de Luishon i Cadiac, Ilun[2] a Cièrp e Gaud (o Mèles) i Ilunni a Montauban de Luishon. Aquesta darrera diu així:[8]
| « |
ILUNNI |
» |
| — CIL XIII, 11013a | ||
Traducció: «Al déu Ilun(ni), Sabinus ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser».
També es va trobar una inscripció que deia Ilunnus com a epítet d'Hèrcules a Narbona, cosa que en testimonia el culte en aquella ciutat.
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Les petits Dieux. Ilun Ilunus Ilunnus» (en francès). worldanvil.com. [Consulta: 18 maig 2026].
- 1 2 Ministère de la Culture. «Autel votif dédié au dieu Ilun par Secundinus» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
- 1 2 «Astoilunnus» (en francès). arbre-celtique.com. L'Arbre Celtique. [Consulta: 7 maig 2026].
- ↑ «Aquitano» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 maig 2026].
- ↑ Rodriguez & Sablayrolles 2008, p. 177, 190
- ↑ Rodriguez & Sablayrolles 2008, p. 177
- ↑ Rodriguez & Sablayrolles 2008, p. 14, 190
- ↑ «Ilunn jainkoa» (en basc). klasikoak.armiarma.eus. [Consulta: 26 maig 2026].
Bibliografia
[modifica]
- Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008. ISBN 978-2-909454-26-9.
Part de {{Mitologies europees}} | ||
| Déus |
|  |
