Vai al contenuto

Kraftwerk

De Vichipedie, la enciclopedie libare dute in marilenghe.
I Kraftwerk in concert a Kiev tal 2008

Kraftwerk (par todesc: "centrâl eletriche") je une clape musicâl todescje formade a Düsseldorf tal 1970 de bande di Ralf Hütter e Florian Schneider.

A son considerâs i vêrs e proprîts pionîrs e i paris fondadôrs de Musiche eletroniche moderne, dal synth-pop, de techno e dal krautrock. Cun la lôr estetiche minimaliste, l'ûs inovatîf di sintetizadôrs e campionadôrs e l'imagjine robotiche, i Kraftwerk a àn influenzât profondamentri la musiche pop, la discomusic, l'hip-hop e il rock di fin XX secul.

i Kraftwerk tal 1976:Ralf Hütter, Karl Bartos, Wolfgang Flür e Florian Schneider.

Le clape al è nassude inte la sene avant-garde todescje (chê che la critiche inglêse e veve clamât Krautrock). Dôs dai primis albums sperimentâls (Kraftwerk, Kraftwerk 2 e Ralf und Florian), la svolte internazionâl e je rivade tal 1974 cun l'album Autobahn. Il tòc omònim, caraterizât di un ritmo ripetitîf che al imitave il viaç su le autostrade, al è deventât un sucès planetari.

In tai agns à vignî, la formazion e si è stabilizade cun l'jentrade di Karl Bartos e Wolfgang Flür, dant vite ae cussî dite "formazion classiche". In te chest periodi a son nassûs oparis mestris de musiche eletroniche come Radio-Aktivität (1975), Trans Europa Express (1977), Die Mensch-Maschine (1978) e Computerwelt (1981).

Daspo' di un lunc periodi di pause e di cambiaments in te formazion, Florian Schneider al à lassât il le clape tal 2008 (al è muart tal 2020). Ralf Hütter al à cuntinuât a puartâ indenant il proget cun concerts spetacolârs in 3D intai museis e tai teatri plui impurtants dal mont.

Il stîl e la poetiche

[cambie | modifiche il codiç]
I Kraftwerk a Stocolme , tal Minimum-maximum Tour.

La piture musicâl dai Kraftwerk e je fondade su la integrazion tra l'om e la machine (*"Mensch-Maschine"*):

  • Sintesi ed automatizazion: a àn bandonât i strumencj tradizionâls par doprâ dome sintetizadôrs, sequenziadôrs e drum machines costruidîs su misure.
  • Estetiche e concetualisim: lis cjançons a tratin temis de modernitât tecnologjiche: il viaç in tren, la radioautomazion, i calcoladôrs, i robot e lis comunicazions digjitâls.
  • Anonimât e robot: in tes lis esibizions dal vîf e tes fotografiis, i membris de clape a si presentavin dispès come automis o robot cence espression, svalutant il concèt di "rockstar".

Discografie principâl

[cambie | modifiche il codiç]
Kraftwerk lin concert a Ferare tal 2005 (1).JPG

Bibliografie

[cambie | modifiche il codiç]
  • Wolfgang Flür, *Kraftwerk: I Was a Robot*, Sanctuary Publishing, London, 2000.
  • Karl Bartos, *Der Klang der Maschine*, Eichborn, Frankfurt, 2017.
  • David Buckley, *Kraftwerk: Publikation*, Omnibus Press, London, 2012.

Voxis coreladis

[cambie | modifiche il codiç]

Leams esternis

[cambie | modifiche il codiç]