morro

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmo.ru/, occidental /ˈmo.ro/
• Etimologia: Onomatopeic, segle XII.

Nom

morro m. ‎(plural morros)

1. Part sortint de la cara dels animals.
2. (antic, balear, septentrional, valencià col·loquial, alguerès) Llavi.
3. (despectiu, central i nord-occidental) Llavi, especialment gros, inflat, brut.
4. Part anterior d’un vehicle.

Sinònims

• (animals) musell
• (llavi, despectiu o col·loquial) llambrot

Derivats

• pintamorros (balear)
• amorrar, amorronir
• emmorronar-se
• morrejar
• morralla

Traduccions

Part sortint de la cara dels animals

• Anglès: snout ^(en)
• Asturià: focicu ^(ast), morru ^(ast)
• Castellà: morro ^(es)
• Francès: museau ^(fr)
• Italià: muso ^(it)

Llavi gros, inflat

• Anglès: mug ^(en)
• Castellà: morro ^(es)
• Francès: lippe ^(fr)
• Italià: labbra ^(it)

Part anterior d’un vehicle

• Anglès: nose ^(en)
• Castellà: morro ^(es)
• Francès: capot ^(fr), nez ^(fr)
• Italià: muso ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: mor·ro (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmo.ro/
• Rimes: -oro

Nom

morro m. ‎(plural morros)

1. morro

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·rro (2)