aparc

Català

Verb

aparc

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aparcar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·parc (2)
• Anagrames: capar, capra, carpa, parca

Català antic

Verb

aparc

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de aparer
2. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de aparer
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de aparer