Travessa
,_Regelspurstellung.jpg)
Una travessa en enginyeria ferroviària és la peça de fusta, acer o formigó, posada damunt la capa de balast de formigó o de 15 a 75 cm de grava[1] per a fixar-hi els carrils.[a] Han de complir diversos requisits; mantenir la geometria de l'ample de via,[2] repartir uniformement la càrrega puntual que incideix sobre els eixos,[3] resistir les inclemències del temps, tenir una alta resistència al desplaçament longitudinal i lateral, ser prou precises dimensionalment i, finalment, ser de baix cost de manteniment.[4]
Materials
[modifica]Fusta
[modifica]
Des de l'inici del ferrocarril a la primeria del segle xix fins a la introducció de les travesses d'acer, les travesses de fusta van ser les més utilitzades.[5] Amb la difusió de les travesses de formigó pretesat, la proporció de travesses de fusta va disminuir encara més. Durant obres de renovació de la línia generalment són reemplaçades per formigó, excepte en configuraçions complicades com canvis d'agulles, a les quals la fusta dona més flexibilitat per posar-hi les fixacions.[6]
En fi de vida, representen un problema ambiental, car per protegir la fusta contra insectes i fongs, és impregnada amb biocides forts, com ara el verd de París i sobretot creosota[7] el més tòxic i carcinogen.[8] Segons la reglementació europea, l'ús de fusta impregnada amb creosota és estrictament limitat a aplicacions industrials per a les quals no hi ha cap alternativa.[8] Al segle passat, era tendència d'utilitzar travesses descomissionades per a l'arranjament de parcs i jardins, recurs que avui és prohibit.[9] La fusta impregnada s'ha de tractar com a residu perillós i altament tòxic. Només pot ser eliminada i reciclada tèrmicament per empreses especialitzades.[10]
Acer
[modifica]
Les travesses d'acer tenen una vida útil teòrica d'aproximadament 50 anys,[11] però n'hi ha que després de quinze anys ja tenen esquerdes,[12] encara que durant un temps van ser vistes com una alternativa més duradora que les de fusta. Les primeres travesses d'acer van rebre el nom dels seus inventors, com ara la travessa Carnegie,[13] la Le Crenier (1860)[14] i la Vautherin.[15] En fi de vida són completament reciclables.
Formigó pretensat
[modifica]
Poden ser d'una sola peça o de dues peces unides per una barra metàl·lica. Tenen formes poligonals força complexes i estan fabricades amb formigó armat pretensat.[16] Tenen una vida i un pes superior respecte a les de fusta. A més de les qualitats tècniques, van ser principalment les consideracions de cost que finalment van pesar molt en la preferència per al formigó.[17]
Plàstica reciclada & materials compòsits
[modifica]Des de principi del segle xx es desenvolupen travesses de plàstica reciclada ABS i LPB que són encara en l'estadi experimental. Podrien ser una alternativa al formigó, gran font d'emissions de CO₂ i reservar la fusta per a aplicacions més nobles.[18] El 2024, la Unió Internacional de Ferrocarrils ha publicat una norma per a travesses de compòsits polimèrics.[19]
Via sense balast ni travesses
[modifica]La via sense balast ni travesses és una tècnica relativament nova. S'utilitza entre altres en túnels per facilitar l'accés dels serveis d'emergència o en ambit urbà i tramvies noves. S'estima que és més durable, fins a cinquanta anys[20] i té baixos costs de manteniment. És més rígida que la via tradicional, el que les fa idonis per línies d'alta velocitat.[21] El cost de construcció i el lent procés d'instal·lació en són els desavantatges.[20]
Notes
[modifica]- ↑ Les llengües romàniques tenen totes una derivatiu de l'adjectiu llatí transversus, -a, um. Algunes altres llengües tenien paraules força poètiques:
anglès: sleeper, dormidor
neerlandès: dwarsligger, persona que jau de través, entrebancador;
l'alemany és més prosaïc: schwelle, lindar.
Referències
[modifica]- ↑ Astals i Coma, Francesc. Enginyeria del transport. Barcelona: Universitat Politecnica de Catalunya, 2008, p. 58. ISBN 978-84-9880-338-9.
- ↑ «travessa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Milà i Gallart, Roser. «travessa». A: Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura & TERMCAT, 1993, p. 154. ISBN 84-393-2723-4.
- ↑ Ferdous, Wahid; Manalo, Allan «Failures of mainline railway sleepers and suggested remedies – Review of current practice [Falles i mancances de travesses de línies principals i suggeriments per resoldr'ls: revisió de la pràctica actual]» (en anglès). Engineering Failure Analysis, 44, 9-2014, p. 17–35. DOI: 10.1016/j.engfailanal.2014.04.020.
- ↑ El ferrocarril: fonaments tècnics i d'explotació. Barcelona: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, març 2018, p. 29-30.
- ↑ Lewark, Siegfried «Die Holzschwelle im Wettbewerb [La travessa de fusta en competició]» (pdf) (en alemany). Forst und Holz, 46, 1991, p. 27-30.
- ↑ Profillidis, 2022, p. 319.
- 1 2 «Creosota». Agència de Salut Pública de Catalunya. [Consulta: 9 febrer 2026].
- ↑ «Creosota en travesses de fusta: normativa, riscos i alternatives segures». Gremi de Jardineria de Catalunya, 17-01-2026. [Consulta: 9 febrer 2026].
- ↑ «Holzbahnschwellen entsorgen & recyceln [Evacuar i reciclar travesses]» (en alemany). Die Grünen Engel. [Consulta: 9 febrer 2026].
- ↑ Profillidis, 2022, p. 318.
- ↑ Schramm, 1952, p. 106.
- ↑ Schramm, 1952, p. 105.
- ↑ «Traverses de chemin de fer métalliques» (en francès). Patrimoine en Bourgogne-Franche-Comté. [Consulta: 9 febrer 2026].
- ↑ «traverses de chemin de fer métalliques - POP». Plateforme ouverte du patrimoine (POP). Ministeri de la Cultura (França). [Consulta: 9 febrer 2026].
- ↑ El ferrocarril: fonaments tècnics, març 2018, p. 30.
- ↑ Lewark, 1991, p. 30.
- ↑ Dijkstra, Michiel «Sleepers made from recycled plastic could make railways even more eco-friendly [Travesses de plàstica reciclada podrien fer el ferrocarril encara més ecològic]» (en anglès). Frontiers, 12 desembre 2024.
- ↑ Conceição, Marcos. «UIC publishes IRS 70701 “Polymeric composite sleepers – Recommendations for use”» (en anglès). eNews. U.I.C. Communications, 30 abril 2024. [Consulta: 9 febrer 2026].
- 1 2 Foret, Gilles; Duahmel, Denis «Surveillance de l’endommagement des voies ferrées» (en francès). Ingenius - La revue numérique de l'école nationale des ponts et chaussées, 5-2025.
- ↑ Darr, Edgar; Fiebig, Werner «Feste Fahrbahn: Innovative Oberbauart des Fahrwegs [Via sense balast: una superestructura de via innovadora]» (en alemany). Deine Bahn, 43, 4, 2015, p. 32-38.
Bibliografia
[modifica]- Profillidis, Vassilios. Railway Planning, Management, and Engineering (en anglès). Nova York: Taylor & Francis, 2022. ISBN 978-1-000-62904-0.
- Schramm, Gerhard. «Eisenbahnschwellen». A: Jahrbuch des Eisenbahnwesens (en alemany). Munic: Carl Röhrig, 1952, p. 93-115.
