Sel·laïta
 Sel·laïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | MgF₂ |
| Epònim | Quintino Sella |
| Localitat tipus | Glacera de Gébroulaz, Vall de Thorens, Savoia, Rhône-Alpes, França |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.AB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AB.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.05 |
| Dana | 9.2.2.1 |
| Heys | 8.4.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 4,6213(2) Å; c = 3,0519(1) Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Grup espacial | space group P4₂/mnm (en)  |
| Color | incolor, blanc; incolor en llum transmesa |
| Macles | en {011} |
| Exfoliació | perfecta - en {010} i {110}. |
| Fractura | concoïdal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 3,15 g/cm³ (mesurada); 3,08 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,378 nε = 1,390 |
| Birefringència | δ = 0,012 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1868 |
| Símbol | Sel |
| Referències | [1] |
La sel·laïta és un mineral de la classe dels halurs. El seu nom prové de Quintino Sella, un enginyer de mines i mineralogista italià. S'ha descrit a tots els continents, principalment en dolomies bituminoses i anhidres en morrenes glacials.
La sel·laïta és un halur de fórmula química MgF₂. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 5,5. Segons la classificació de Nickel-Strunz es troba classificada al grup 3.AB. (halurs simples sense aigua). Comparteix grup amb els següents minerals: fluorocronita, tolbachita, coccinita, cloromagnesita, lawrencita, scacchita, fluorita, frankdicksonita, strontiofluorita, tveitita-(Y), gagarinita-(Y), gagarinita-(Ce) i polezhaevaïta-(Ce).
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sel·laïta
