Sébastien Lecornu
.jpg?lang=ca)
Sébastien Lecornu (Eaubonne, 11 de juny de 1986) és un polític francès. Des del 10 d'octubre de 2025 és el primer ministre de França, i ja ho havia estat entre el 9 de setembre i el 6 d'octubre del 2025, durant la presidència d'Emmanuel Macron. També va ser ministre de territoris d'ultramar del 2020 al 2022 i ministre de les Forces armades del 2022 al 2025.
Biografia
[modifica]Nascut a Eaubonne, Val-d'Oise, es va afiliar a la Unió per a un Moviment Popular (UMP) el 2002 i va estudiar a la Universitat de Panteó-Assas.
El 2005, va ser ajudant parlamentari de Franck Gilard, membre de l'Assemblea Nacional per l'Eure; Lecornu va ser, en el seu moment, l'ajudant parlamentari més jove en l'Assemblea Nacional.[1] El 2008 va ser assessor del Secretari d'Estat per Afers europeus Bruno Le Maire; amb 22 anys Lecornu era l'assessor més jove en el govern del Primer ministre François Fillon.
És membre de la reserva operacional de la Gendarmeria Nacional Francesa amb els galons de tinent. Va ser coronel especialista de reserva la tardor de 2017.
Carrera política
[modifica]Eleccions locals
[modifica]En les eleccions municipals de 2014, Sébastien Lecornu va ser elegit Alcalde de Vernon. Com era incompatible amb el Doble mandat, va abandonar l'ajuntament de Vernon el 4 de desembre de 2015.
A les eleccions departamentals de 2015 va ser elegit regidor pel cantó de Vernon derrotant Catherine Delalande, i es va convertir en President del Consell Departamental de l'Eure.
Destaca la seva negativa per pujar impostos i l'administració rigorosa de diners públics. Mediapart assenyala que empaitar estafadors de l'RSA ha estat - amb gran suport de comunicació - l'emblema de la política del departament des de l'arribada de Sébastien Lecornu. També va tancar dues universitats d'educació prioritària, que va justificar pel seu baix índex d'ocupació.[2]
Secretari d'Estat
[modifica]El 2017, va ser promogut per ser Secretari d'Estat al Ministre d'ecologia i Transició Inclusiva pel President Emmanuel Macron.
Llavors va ser suspès dels seus deures pel partit dels Republicans i en va ser exclòs el 31 d'octubre de 2017, amb Gérald Darmanin, també membre del govern, i el membre de l'Assemblea Nacional, Franck Riester i Thierry Solère.[3] Llavors es va incorporar a La República En Marxa!.
Nicolas Hulot li va delegar els assumptes relacionats amb l'energia. En particular, li van ser confiats diversos arxius sensibles com la clausura de la planta nuclear de Fessenheim, l'obertura de l'EPR de Flamanville, o el projecte d'abocament de residus nuclears de Cigeo a Bure.[4]
Ministre d'organització territorial i d'Ultramar
[modifica]El 16 d'octubre de 2018, Sébastien Lecornu va ser nomenat Ministre d'organització territorial depenent del Ministre de Relacions i Cohesió Territorial amb Autoritats Locals, Jacqueline Gourault.[5]
El 14 de gener de 2019, va ser nomenat per Emmanuelle Wargon per dirigir el "gran debat nacional", organitzat per sortir de la crisi causada pel moviment d'armilles grogues.[6]
El 6 de juliol de 2020 va ser nomenat ministre de territoris d'ultramar al govern Jean Castex.[7]
Ministre de les Forces armades
[modifica]El 20 de maig de 2022 va ser nomenat ministre de les Forces armades al govern Élisabeth Borne, mantenint el càrrec durant els governs de Michel Barnier i François Bayrou.
Primer ministre
[modifica]El 9 de setembre de 2025 el President Emmanuel Macron el nomenà primer ministre de França, després que caigués el govern de François Bayrou en perdre una moció de confiança.[8] El 18 de setembre va viure les primeres manifestacions amb centenars de milers de persones perquè replantegi les retallades pressupostàries previstes i actuï sobre salaris, pensions i serveis públics.[9] El 6 d'octubre va presentar la seva dimissió, hores després d'haver fet pública la composició del seu gabinet, amb la que Els Republicans van mostrar la seva disconformitat,[10] però el President el nomenà de nou el 10 d'octubre.[11]
El primer ministre va anunciar el 14 d'octubre la suspensió de la reforma de les pensions, i amb aquesta mesura va aconseguir el fracàs de les mocions de censura que el 16 d'octubre van presentar La França Insubmisa (LFI) i Reagrupament Nacional (RN) amb el vot en contra dels Partit Socialista.[12] Els republicans i la Unió dels Demòcrates i Independents (UDI) van anunciar que no participarien en el govern.[13]
El 19 de gener de 2026 va anunciar que forçaria l'aprovació del pressupost del 2026 per decret, utilitzant l'article 49.3 de la Constitució, després d'haver promès que no ho faria i arriscant-se a enfrontar una moció de censura.[14]
El 6 de juliol de 2026 va superar una moció de censura presentada pel grup ecologista amb el suport de LFI per protestar contra el que consideren una mala gestió de l'onada de calor del mes de juny. En no comptar amb el suport de RN ni del PS, només va obtenir cent trenta-dos vots, molt lluny dels 289 necessaris per fer caure el govern.[15]
L'Assemblea Nacional francesa va aprovar definitivament el 15 de juliol de 2026 la llei que legalitza l'eutanàsia i el suïcidi assistit, un canvi històric impulsat pel president Macron, però abans d'entrar en vigor, el text ha de ser revisat pel Consell Constitucional francès per comprovar que respecta la Constitució, una petició que ha tramitat el mateix govern de Lecornu a causa de les reticències internes i la forta divisió política.[16]
França va concloure el 2025 amb una taxa d'atur del 7,9 %, un augment de 0,6 punts respecte 2024,[17] i el deute públic de França es va situar en el 117,5% del PIB en finalitzar el primer trimestre del 2026 i va assolir els 3,536 bilions d'euros.[18]
En aquest context de dèficit elevat i forta pressió sobre les finances de l'Estat, el Govern de Lecornu va presentar l'1 d'octubre de 2026 el projecte pressupostari combinant increments fiscals i contenció de la despesa alimentant la contestació sindical i estudiantil.[19] El 19 d'octubre les autoritats franceses van establir tocs de queda en zones de diverses ciutats, entre elles París, Lilla i Niça, sota la pressió generada per fallades en la seguretat després d'un cap de setmana d'aldarulls i saquejos derivats de les protestes.[20]
Referències
[modifica]- ↑ Alexandre Lemarié. «Sébastien Lecornu becomes the youngest of the departmental presidents» (en francès). Le Monde, 02-04-2015.
- ↑ Lucie Delaporte. «In the Eure, the other face of Bruno Le Maire» (en francès). Mediapart, 15-11-2016.
- ↑ LCI Editing. «Five pro-Macron members, including Edouard Philippe, excluded by Les Républicains» (en francès). LCI, 31-10-2017.
- ↑ Marcelo Wesfreid. «Sébastien Lecornu, the “Mr. Government nuclear» (en francès). Le Figaro, 02-02-2018.
- ↑ Laurent Philippot. «Reshuffle: Sébastien Lecornu promoted to Minister of Local Authorities» (en francès). France Bleu, 16-10-2018.
- ↑ «What you need to know about the national debate» (en francès). Le Monde, 14-01-2019.
- ↑ Décret du 6 juillet 2020 relatif à la composition du Gouvernement.
- ↑ «Macron nomena Sébastien Lecornu nou primer ministre». Vilaweb, 9 setembre 2025. [Consulta: 9 setembre 2025].
- ↑ Chrisafis, Angelique. «Strike action across France as hundreds of thousands join protests» (en anglès). The Guardian, 18 setembre 2025. [Consulta: 19 setembre 2025].
- ↑ «Dimiteix el primer ministre francès, Sébastien Lecornu, poques hores després d'anunciar el seu govern». El Nacional, 06-10-2025. [Consulta: 6 octubre 2025].
- ↑ Ataman, Joseph. «In shock move, French president reappoints prime minister who quit Monday» (en anglès). CNN, 10 octubre 2025. [Consulta: 11 octubre 2025].
- ↑ González, David. «Fracassen les mocions de censura de l'extrema dreta i l'esquerra radical contra el govern Lecornu». El Nacional, 16 octubre 2025. [Consulta: 19 octubre 2025].
- ↑ «Sébastien Lecornu ouvre la porte à une nouvelle démission "si les conditions n'étaient plus remplies de nouveau"» (en francès). BFMTV, 11 octubre 2025. [Consulta: 3 novembre 2025].
- ↑ Leali, Giorgio. «French government to force through 2026 budget, face no-confidence vote» (en anglès). Politico, 19 gener 2026. [Consulta: 20 gener 2026].
- ↑ «La motion de censure des écologistes contre l’« inaction climatique » du gouvernement Lecornu est rejetée par les députés» (en francès). Le Monde, 6 juliol 2026. [Consulta: 6 juliol 2026].
- ↑ «Fin de vie : le Parlement approuve définitivement le droit à l’« aide à mourir » ; Emmanuel Macron salue un « débat respectueux » et un « engagement tenu »» (en francès). Le Monde, 15 juliol 2026. [Consulta: 16 juliol 2026].
- ↑ «Francia cerró 2025 con el desempleo al alza, hasta una tasa de paro del 7,9 %» (en castellà). Swiss Info, 10 febrer 2026. [Consulta: 26 agost 2026].
- ↑ Asensio, Carlos. «Francia prepara un 'tijeretazo' al gasto en los Presupuestos de 2027 para evitar que su deuda y déficit se descontrolen» (en castellà). El Economista, 22-07-2026. [Consulta: 26 agost 2026].
- ↑ Mariama Darame, Nathalie Segaunes. «Le gouvernement dans l’engrenage d’une mobilisation lycéenne hors de contrôle» (en francès). Le Monde, 02-10-2026. [Consulta: 2 octubre 2026].
- ↑ Mariama Darame, Nathalie Segaunes. «Après l’allocution d’Emmanuel Macron sur les violences urbaines du 17 octobre, Sébastien Lecornu chargé de trouver une issue à la crise politique» (en francès). Le Monde, 20-10-2026. [Consulta: 20 octubre 2026].
Govern Jean Castex (des del 6 de juliol de 2020) | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Europa i afers estrangers |
| ||||||||
| Transició ecològica |
| ||||||||
| Educació nacional, joventut i esports |
| ||||||||
| Economia i finances |
| ||||||||
| Defensa |
| ||||||||
| Interior |
| ||||||||
| Treball i inserció |
| ||||||||
| Ultramar | |||||||||
| Cohesió dels territoris i relacions amb les col·lectivitats territorials |
| ||||||||
| Justícia | |||||||||
| Cultura | |||||||||
| Solidaritat i Salut |
| ||||||||
| Mar | |||||||||
| Ensenyament superior, recerca i innovació | |||||||||
| Agricultura i alimentació | |||||||||
| Funció pública | |||||||||
| Ministres delegats i secretaris d'Estat depenents del Primer ministre |
| ||||||||
- Nascuts el 1986
- Persones vives
- Persones de Val-d'Oise
- Ministres francesos
- Alumnes de la Universitat de Panteó-Assas
- Alcaldes de la Unió per a un Moviment Popular
- Cavallers de les Arts i les Lletres
- Gran Creu de 1a classe de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Comandant de 1a classe de l'orde de la Dannebrog
- Polítics francesos del segle XXI
- Polítics francesos nascuts al segle XX
