Protictiteri
Protictitherium  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Hyaenidae |
| Gènere | Protictitherium Kretzoi, 1938 Protictitherium |
| Espècies | |
| |
.svg){kind=icon}
Els protictiteris (Protictitherium) són un gènere extint de mamífers carnívors de la família de les hienes (Hyaenidae) que tingueren una amplíssima distribució al Vell Món durant el Miocè, fa entre 7,2 i 16,9 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Alemanya, Espanya (incloent-hi l'abocador de Can Mata, a l'Anoia, i els jaciments de Gelida[1] i els Casots, a l'Alt Penedès[2]), França, Grècia, Kenya, el Marroc,[3] Moldàvia, Tunísia,[4] Turquia i la Xina.[5] Així mateix, n'hi ha una espècie pendent de descriure de l'Àfrica subsahariana.[3] Eren espècies petites (si fa no fa de la mida d'una guineu, amb una alçada a la creu de 30 cm) i arborícoles. A diferència dels seus parents moderns, que són carronyaires, eren carnívors generalistes.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Casanovas-Vilar et al., 2018, p. 28.
- ↑ Casanovas-Vilar et al., 2022.
- 1 2 Werdelin i Sanders, 2010, «Carnivora» (L. Werdelin i S. Peigné).
- ↑ Agustí i Antón, 2002, p. 159.
- ↑ Entrada «Protictitherium» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2026].
- ↑ Agustí i Antón, 2002, p. 137, 138 i 160.
Bibliografia
[modifica]
- Agustí, J.; Antón, M. Mammoths, Sabertooths and Hominids: 65 Million Years of Mammalian Evolution in Europe (en anglès). Columbia University Press, 2002. ISBN 0-231-11640-3.
- Casanovas-Vilar, I.; Garcés, M.; Marcuello, Á.; Abella, J.; Madurell-Malapeira, J.; Jovells-Vaqué, S.; Cabrera, L.; Galindo, J.; Beaumud, E.; Ledo, J. J.; Queralt, P.; Martí, A.; Sanjuan, J.; Martín-Closas, C.; Jiménez-Moreno, G.; Hernández Luján, À.; Villa, A.; DeMiguel, D.; Sánchez, I. M.; Robles, J. M.; Furió, M.; Van den Hoek Ostende, L. W.; Sánchez Marco, A.; Sanisidro, A.; García-Paredes, I.; Angelone, C.; Pons-Monjo, G.; Azanza, B.; Delfino, M.; Boleta, A.; Grau-Camats, M.; Vizcaíno-Varo, V.; Mormeneo, D.; Kimura, Y.; Moyà-Solà, S.; Alba, D. M. «Els Casots (Subirats, Catalonia), a key site for the Miocene vertebrate record of Southwestern Europe» (en anglès). Historical Biology, 34, 8, 2022, p. 1.494-1.508. DOI: 10.1080/08912963.2022.2043296.
- Casanovas-Vilar, I.; Sanisidro, Ó.; Madurell-Malapeira, J.; De Miguel Cascán, D.; Jovells i Vaqué, S.; Hernández Luján, À.; Furió, M.; Robles, J. M. «Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida». Quaderns Gelidencs d'Història i Societat, 4, 2018, p. 1-44.
- Werdelin, L.; Sanders, W. J. Cenozoic Mammals of Africa (en anglès). University of California Press, 2010. ISBN 978-0-520-94542-5.
