Pla de pau per a Gaza de 2025
| |||
| Tipus | pla procés de pau document  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | procés de pau del conflicte israelià-palestí | ||
| Vigència | setembre 2025 - | ||
| Estat | Estats Units | ||
| Cronologia | |||
| Roda de premsa de Donald Trump i Binyamín Netanyahu sobre el pla de pau per a Gaza de 29 de setembre de 2025 | |||
| Format per | |||
| Obra a | presidency.ucsb.edu… | ||
El Pla de pau per a Gaza del 2025 fa referència al pla de 21 punts proposat pel president dels Estats Units d'Amèrica Donald Trump, el 29 de setembre de 2025, en una conferència de premsa donada a la Casa Blanca juntament amb el primer ministre israelià Binyamín Netanyahu per posar fi a la Guerra de Gaza i a la crisi general a l'Orient Mitjà. El pla diferia de la proposta anterior de Trump per a la Franja de Gaza, presentada al febrer de 2025. El pla constava de 20 punts específics que, en general,[1] buscaven aconseguir un alto el foc, el retorn dels ostatges israelians, el desarmament de les capacitats militars de Hamàs i l'establiment d'una estructura de govern. Trump va declarar que aquest acord depenia de l'acceptació per part de Hamàs.[2][3] Trump va donar a Hamàs el 5 d'octubre de 2025 com a data límit per acceptar la seva proposta.[4]
Antecedents
[modifica]En 1967, durant la Guerra dels Sis Dies, la Franja de Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est foren ocupades per Israel; la Cort Internacional de Justícia ha dictaminat que l'ocupació de territoris palestins és il·legal segons el dret internacional.[5] Després de la retirada d'Israel de la Franja de Gaza en 2005, el control del territori va ser transferit a l'Autoritat Nacional Palestina. Hamàs, un grup polític i militant islàmic nacionalista palestí, va ser triat govern palestí a l'any següent.[6] Després d'una guerra civil amb Fatah en 2007, Hamàs va prendre el control total de la Franja de Gaza. Això va portar Israel i Egipte a establir el bloqueig de la Franja de Gaza[7] Hamàs i Israel han estat involucrats en nombrosos conflictes : Hamàs ha intensificat els seus atacs amb coets contra Israel, mentre que Israel ha llançat atacs aeris i operacions militars a la Franja de Gaza.[8]
Des que Hamàs va prendre el control de Gaza el 2007, s'han produït repetits conflictes amb Israel, que van culminar en atacs del 7 d'octubre a Israel en 2023, que Israel va respondre amb una invasió a gran escala de la Franja de Gaza. Es van realitzar nombrosos intents d'alto el foc a finals de 2023 i principis de 2025, però els combats van continuar amb una ofensiva israeliana sorprenent el març de 2025. En aquesta ocasió, el pla exigeix un alto el foc immediat, el retorn dels ostatges, un intercanvi de presoners govern de transició de tecnòcrates palestins sota supervisió internacional, una reconstrucció a gran escala i una via condicional cap a la plena sobirania palestina.
Molts països de tot el món van recolzar aquest pla, entre ells França, Alemanya, Rússia, Espanya, Unió dels Emirats Àrabs, Egipte, Turquia, Qatar, Jordània, Indonèsia, Pakistan i el Regne Unit.[9] El 3 d'octubre de 2025, en resposta a la proposta, Hamàs va acordar alliberar els ostatges restants a Gaza i «lliurar l'administració de la Franja de Gaza a un organisme tecnocràtic palestí independent», però no desarmar ni renunciar a la seva influència a Gaza.[10] En resposta a la pregunta d'un periodista de la Cable News Network (CNN) sobre què passaria si Hamàs insistia a romandre al poder, Trump va afirmar que el grup s'enfrontaria a l'«aniquilació total».[11][12]
Declaracions de Trump
[modifica]En una conferència de premsa celebrada a la Casa Blanca el 29 de setembre del 2025, el president nord-americà Donald Trump va emfatitzar que els Estats Units tindrien un paper actiu per garantir la seguretat d'Israel després de l'acord d'alto el foc. Afirmant que si Hamàs acceptava l'acord proposat, tots els ostatges, tant vius com morts, serien alliberats immediatament, Trump va manifestar la seva determinació de posar fi a la guerra, afirmant: «He sentit que Hamàs vol que això es dugui a terme».[13]
Trump va informar que, durant la reunió amb el primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, aquest es va oposar obertament a l'establiment d'un Estat palestí i va criticar altres països que van prendre mesures similars, qualificant-los d'imprudents. També va afirmar que Israel i altres països estaven "molt a prop" d'un acord que posaria fi a la guerra i va agrair Netanyahu pels seus esforços. Trump va reiterar que l'acord inclouria els països àrabs i, citant els Acords d'Abraham, podria aplanar el camí per a un procés de pau més ampli a l'Orient Mitjà.[14]
En descriure el pla de 20 punts com a "una oferta extremadament justa", Trump va instar Hamàs a acceptar l'acord i va expressar la seva confiança en una resposta positiva. Tot i això, també ha deixat clar que Israel es reservava el dret a prendre mesures si Hamàs rebutjava l'acord i que els Estats Units donarien suport incondicionalment a Israel.[15]
Els 20 punts del pla
[modifica]