Manuel Bertrand i Salsas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1848  Molins de Rei (Baix Llobregat) |
| Mort | 21 desembre 1911 (62/63 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari |
| Família | |
| Fills | Eusebi Bertrand i Serra |
| Germans | Josep Bertrand i Salsas |
| Parents | Joan Bertrand i Elizalde, besnebot |
| Premis | |
Manuel Bertrand i Salsas (Molins de Rei, 1848 - Barcelona, 21 de desembre de 1911)[1][2] fou un industrial català.
Biografia
[modifica]Era fill de Manuel Bertrand i Cortalé, natural de La Roca d'Albera (Rosselló), i d'Antònia Salsas i Calva, de Palau del Vidre. Es casà amb la filla d'Eusebi Serra i Clarós, Flora Serra i Casanovas.[3] L'aliança d'ambdues famílies van donar lloc a l'empresa Bertrand i Serra, una de les més importants de Catalunya, amb fàbriques a Manresa, Sant Fruitós de Bages i Barcelona. També va posseir almenys una fàbrica de sucre, la Sucrera del Segre.
El continuador de la nissaga va ser el seu fill Eusebi Bertrand i Serra (1877-1945),[1] un dels grans industrials del moment, propietari també de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló i de la Torre de la Ricarda al Prat de Llobregat.[4]
Actualment, a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat es troba el fons Bertrand CA.[5][6]
Referències
[modifica]- 1 2 «Eusebi Bertrand i Serra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Esquela de Manuel Bertrand y Salzas». La Veu de Catalunya (edició vespre), 21-12-1911, p. 7.
- ↑ Valls, 2011.
- ↑ «Les fonts empresarials: el sector tèxtil i els tallers metal·lúrgic d'aixetes». Generalitat de Catalunya.
- ↑ «Fons comercials i d'empresesː Fons Bertrand CA, ca. 1858-1970». Xarxa d'Arxius Comarcals (XAC)ː Quadre de fons de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Generalitat de Catalunya.
- ↑ «Les fonts empresarials: el sector tèxtil i els tallers metal·lúrgic d'aixetes». Xarxa d'Arxius Comarcals (XAC). Generalitat de Catalunya, 02-11-2015.
Bibliografia
[modifica]- Valls, Maria «Llibre de Matrícula d'obrers de la fàbrica de pintados de Manuel Bertrand i Cortalé a Molins de Rei de 1858». Materials del Baix Llobregat, núm. 17, 2011, p. 83-89.
