Vés al contingut

Lewis Clive

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLewis Clive
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 setembre 1910 Modifica el valor a Wikidata
Tooting (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 agost 1938 Modifica el valor a Wikidata (27 anys)
Gandesa (Terra Alta) Modifica el valor a Wikidata
FormacióChrist Church College
Eton College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióremer Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatSegona República Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Branca militarBrigades Internacionals Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola (batalla de l'Ebre)
Battle of Gandesa Modifica el valor a Wikidata
Esportrem Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1932Rem als Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 - Dos sense timoner masculí Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesPercy Clive Modifica el valor a Wikidata  i Alice Muriel Dallas Modifica el valor a Wikidata
GermansMeysey George Dallas Clive Modifica el valor a Wikidata
Olympics.com: lewis-clive Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Rem
Representa: Regne Unit Regne Unit
Jocs Olímpics Anells olímpics
Or Los Angeles 1932 Dos sense timoner

Lewis Clive (Tooting, 8 de setembre de 1910 - Gandesa, 2 d'agost de 1938) fou un remer anglès, guanyador d'una medalla olímpica. Es va presentar voluntari per lluitar amb les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola, on va morir.

Vida

[modifica]

Nascut a Herefordshire, era el fill petit del tinent coronel Percy Clive, un diputat unionista liberal (més tard conservador) per Ross que va morir durant la Primera Guerra Mundial.[1] Va estudiar a l'escola de Heatherdown, prop d'Ascot, i després a Eton.[1]

El 1929 es va matricular en dret al Christ Church de la Universitat d'Oxford. Va remar en els vaixells perdedors d'Oxford a les regates Oxford-Cambridge de 1930 i 1931. Va ser company de Hugh Edwards per guanyar el Silver Goblets a Henley el 1931 i 1932.[2] Ambdós foren seleccionats per prendre part en els Jocs de Los Angeles de 1932, on van guanyar la medalla d'or en la prova del dos sense timoner del programa de rem.[3]

L'agost de 1932 va ser nomenat membre dels Grenadier Guards,[4] càrrec del qual va dimitir el 1937.[5]

Durant la dècada del 1930, influenciat per l'amenaça[6] del feixisme, es va moure políticament cap a l'esquerra. Va ser membre de la Societat Fabiana i membre fundador del Consell Nacional per a les Llibertats Civils el 1934.[1] El 1937 va ser elegit regidor pel Partit Laborista pel districte de St Charles del districte metropolità de Kensington.[7]

El seu llibre The People's Army, amb una introducció del major Clement Attlee, líder del Partit Laborista, va ser publicat per Victor Gollancz Ltd, sota els auspicis del New Fabian Research Bureau el 1938.[8]

Clive es va enamorar de Mary Farmar i li va demanar que es casés amb ell.[9]

Guerra Civil Espanyola

[modifica]
Lewis Clive is named on the Oxford Spanish Civil War memorial, erected in 2017

Clive va arribar a Espanya el 4 de febrer de 1938, on es va unir a les Brigades Internacionals.[10] Va participar en els combats contra les forces del bàndol nacional a l'Aragó, on empunyava una metralladora pesant. Va acompanyar els voluntaris republicans durant la seva retirada a través del riu Ebre.[10] Al juliol ja havia ascendit al rang de comandant de companyia del Batalló Britànic de les Brigades Internacionals i va tornar a travessar el riu, en el que es va conèixer com la Batalla de l'Ebre, com a part de l'ofensiva republicana final de la guerra.[10] Va dirigir els seus soldats a atacar el turó 481, prop de Gandesa,[10] on acabà morint assassinat d'un tret al cap.[10]

Memorials

[modifica]

Lewis Clive és commemorat en diversos memorials. El seu nom figura en un monument commemoratiu als peus de les muntanyes de l'Ebre[11] que va ser restaurat l'any 2000.[6] També se'l commemora a l'església de Sant Pere a Wormbridge, Herefordshire,[12][13] juntament amb altres membres de la seva família. El seu nom també a apareix a l'Oxford Spanish Civil War memorial, erigit el 2017.[14]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lewis Clive
  1. 1 2 3 Farman, Chris; Rose, Valery; Woolley, Liz. No Other Way: Oxfordshire and the Spanish Civil War 1936-39. Londres: Oxford International Brigade Memorial Committee, 2015, p. 63.
  2. ↑ Henley Royal Regatta Results of Final Races 1839–1939 Arxivat 9 March 2012 a Wayback Machine.
  3. ↑ «Olympedia – Lewis Clive». [Consulta: 28 agost 2025].
  4. ↑ The London Gazette: no. 33852. p. 5061. 5 August 1932.
  5. ↑ The London Gazette: no. 34419. p. 4668. 20 July 1937.
  6. 1 2 «From Olympic glory to death on the battlefield – the tragic tale of Lewis Clive» (en anglès). Monmouthshire Beacon, 22-07-2024. Arxivat de l'original el 2025-02-11 [Consulta: 28 agost 2025].
  7. ↑ «News - Latest news, pictures, video - MyLondon». www.mylondon.news. [Consulta: 12 agost 2019].
  8. ↑ Clive, Lewis. The people's army. New Fabian Research Bureau (Great Britain). London: V. Gollancz ltd, 1938.
  9. ↑ Patrick Marnham, "Siepmann (née Farmar), Mary Aline", Oxford Dictionary of National Biography.
  10. 1 2 3 4 5 Farman, Chris; Rose, Valery; Woolley, Liz. No Other Way: Oxfordshire and the Spanish Civil War 1936-39. Londres: Oxford International Brigade Memorial Committee, 2015, p. 64.
  11. ↑ «Lewis Clive (1910-1938) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2025].
  12. ↑ «Memorial; L Clive». War Memorials Register. IWM. [Consulta: 25 gener 2021].
  13. ↑ «New Page 2». Arxivat de l'original el 3 March 2016. [Consulta: 28 abril 2013].
  14. ↑ «Spanish Civil War Memorial, Oxford». [Consulta: 28 agost 2025].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lewis_Clive&oldid=38340347»