Vés al contingut

Helioporacis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHelioporacis
Helioporacea Modifica el valor a Wikidata

Corall blau Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
SubregneEumetazoa
FílumCnidaria
SubfílumAnthozoa
ClasseOctocorallia
OrdreHelioporacea Modifica el valor a Wikidata
Bock, 1938

Els helioporacis (Helioporacea) són un antic ordre d'antozous octocoral·lis, avui en desús.[1] Incloïa coralls colonials amb esquelets calcaris cristal·lins lobulats massius. Aquests corals van aparèixer en el període Cretaci.[2] L'ordre Incloïa dues famílies, Helioporidae[3] i Lithotelestidae (=Aulopsammiidae)[4] avui situades a l'ordre Scleralcyonacea.

En els períodes d'aigües temperades de l'oceà Tetis, la família Helioporidae era de les més abundants, però es van extingir i només va sobreviure a les glaciacions l'espècie actual Heliopora coerulea.[5]

El corall blau

[modifica]

El corall blau, l'única espècie actual de l'ordre; és més comú en aigües poc profundes del esculls del Pacífic tropical[6] i de l'Indo-Pacífic.[7] No té espícules, i és l'únic octocoral conegut que produeix un esquelet massiu format per aragonita fibrocristalina fosa en lamel·les, similar a la dels escleractinis. Formen grans colònies que poden superar el metre de diàmetre. Es componen de branques verticals.

La superfície del corall blau i altres espècies similars sembla suau i el color, mentre viuen, és d'un distintiu gris bru amb punts blancs. No obstant això, tot l'esquelet té un color blau inusual i, per tant, l'espècie s'explota comunament per a usos decoratius.[8] El color blau de l'esquelet (que està cobert amb una capa de pòlips marrons) és causat per les sals de ferro. El corall blau pot viure en aquaris,[9] i les fibres cristal·lines calcàries en els esquelets poden usar-se per a joieria. Els pòlips individuals tenen vuit tentacles plomosos i, a la cavitat gastrovascular, vuit septes, o particions. Els cilis (petites projeccions de pel) en sis septes porten aigua a la cavitat. Els cilis en els altres dos septes expulsen l'aigua. L'esquelet consisteix en espícules que formen una copa protectora al voltant de cada pòlip.[10]

Referències

[modifica]
  1. «WoRMS - World Register of Marine Species - Helioporacea». [Consulta: 3 agost 2026].
  2. «Answers - The Most Trusted Place for Answering Life's Questions» (en anglès). [Consulta: 22 gener 2019].
  3. Moseley, HN «On the structure and relations of the Alcyonaria Heliopora caerulea, and remarks on the affinities of certain Paleozoic corals». Philosophical Transactions of the Royal Society of London, 1876, p. 91-129.
  4. Bayer, Frederick M. «The correct name of the helioporan coral Lithotelesto micropora Bayer & Muzik». PROC. BIOL. SOC. WASH., 1979, p. 873-875.
  5. 1965-, Borneman, Eric,. Aquarium corals : selection, husbandry, and natural history. Charlotte, VT: Microcosm Ltd., 2001. ISBN 1890087475.
  6. «Coenothecalia» (en anglès). Encyclopedia.com. [Consulta: 22 gener 2019].
  7. «Definition of COENOTHECALIA» (en anglès). [Consulta: 22 gener 2019].
  8. «FAO Species Identification Guide Vol.1 | Pacific Ocean | Biogeography» (en anglès). [Consulta: 22 gener 2019].
  9. 1965-, Borneman, Eric,. Aquarium corals : selection, husbandry, and natural history. Charlotte, VT: Microcosm Ltd., 2001. ISBN 1890087475.
  10. «Blue coral» (en anglès). Enciclopèdia Britànica. [Consulta: 22 gener 2019].