Vés al contingut

Ginebró

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGinebró
Juniperus communis var. saxatilis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaCupressaceae
GènereJuniperus
EspècieJuniperus communis
VarietatJuniperus communis var. saxatilis Modifica el valor a Wikidata
Pall. Juniperus communis var. saxatilis Modifica el valor a Wikidata

El ginebró (Juniperus communis var. saxatilis)[1] és una varietat del ginebre (Juniperus communis), un arbust de la família de les cupressàcies (Cupressaceae), és nativa d'Europa, Àsia, Groenlàndia, Nova Escòcia i la franja oest dels Estats Units.[2]

Addicionalment pot rebre els noms de ginebre i ginebró nan. També s'ha recollit la variant lingüística ginebro.[1]

Descripció

[modifica]

És un arbust dioic postrat, amb les branques quasi horitzontals, que pot arribar a fer mig metre d'alçada. Les fulles són aciculars, aplicades i punxegudes, d'entre 4 i 15 mm de llarg i un 2 mm d'ample, i amb una banda blanca a l'anvers que és més del doble d'ampla que cadascuna de les dues bandes verdes laterals. Tant a les plantes masculines com a les femenines els cons són axil·lars, els gàlbuls es formen a partir de les esquames dels cons femenins que esdevenen carnoses formant el fals fruit, que madura en 2 o 3 anys esdevenint negre al final del procés.[3][4]

Hàbitat

[modifica]

Matollars i boscos de l'estatge subalpí. A Catalunya, a més dels Pirineus, el podem observar, més escàs, als cims del massís del Montseny. Es troba principalment formant matolls amb bàlec o boixerola, i com a part del sotabosc dels boscs de pi negre, amb el neret i el nabiu.[5]

Taxonomia

[modifica]

Aquesta varietat va ser publicada per primer cop l'any 1789 a la segona part del primer tom de l'obra Flora Rossica seu Stirpium Imperii Rossici par Europam et Asiam Indigenarum Descriptiones et Icones. Jussu et Auspiciis Catharinae II. Augustae del botànic alemany Peter Simon Pallas (1741-1811).[2][6]

Sinònims

[modifica]

Els següents noms científics són sinònims de Juniperus communis var. saxatilis:[2]

  • Sinònims homotípics
  • Juniperus communis subsp. saxatilis (Pall.) A.E.Murray
  • Sinònims heterotípics
  • Juniperus alpina Hill
  • Juniperus alpina Gray
  • Juniperus caesia Regel
  • Juniperus communis var. alpina Suter
  • Juniperus communis subsp. alpina (Suter) Čelak.
  • Juniperus communis var. arborea Suter
  • Juniperus communis var. aureospica Rehder
  • Juniperus communis f. aureospica (Rehder) O.L.Lipa
  • Juniperus communis var. caucasica Endl.
  • Juniperus communis var. jackii Rehder
  • Juniperus communis var. kamchatkensis R.P.Adams
  • Juniperus communis var. montana W.T.Aiton
  • Juniperus communis var. nana Baumg.
  • Juniperus communis subsp. nana (Baumg.) Syme
  • Juniperus communis subsp. oblonga (M.Bieb.) Galushko
  • Juniperus communis var. oblonga (M.Bieb.) Parl.
  • Juniperus communis subsp. sibirica (Burgsd.) Syme
  • Juniperus communis var. sibirica (Burgsd.) Rydb.
  • Juniperus hartwissiana Steven ex Köppen
  • Juniperus hartwissiana Sperk
  • Juniperus jackii (Rehder) R.P.Adams
  • Juniperus montana (Aiton) Lindl. & Gordon
  • Juniperus nana Willd.
  • Juniperus nana var. alpina (Suter) Endl.
  • Juniperus nana f. canadensis-aurea Beissn.
  • Juniperus nana var. montana (Aiton) Endl.
  • Juniperus oblonga M.Bieb.
  • Juniperus rebunensis Kudô & Sasaki
  • Juniperus sibirica Burgsd.
  • Juniperus sibirica var. montana (Aiton) Beck

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «Juniperus communis L. subsp. alpina». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 13 gener 2026].
  2. 1 2 3 «Juniperus communis var. saxatilis Pall.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 13 gener 2026].
  3. Bolòs i Vigo, 1984, p. 202-203.
  4. «uniperus communis L. subsp. alpina (Suter) Celak.». Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. [Consulta: 15 gener 2026].
  5. Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans. 1986a ed.. Barcelona: Ketres, 1980, p. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X.
  6. Pallas, 1789, p. 12.

Bibliografia

[modifica]