Filàret Bracami
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XI  |
| Mort | 1086 Kahramanmaraş (estat de Filàret Bracami) |
| Estrateg | |
| | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Armenis |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, polític |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Imperi Romà d'Orient |
| Altres | |
| Títol | Protoespatari Mestre Protosebast Curopalata |
| Família | Varazrunis |
Filàret Bracami (en grec: Φιλάρετος Βραχάμιος; en armeni: Փիլարտոս Վարաժնունի, Pilartòs Varajnuní; en llatí: Philaretus Brachamius) fou un general romà d'Orient d'origen armeni. Va manar un regiment d'infanteria i fou protoespatari i topotereta[1] (subcomandant) al tema de Capadòcia, després fou dux i finalment curopalata i dux. Va arribar als més alts càrrec sota Romà IV Diògenes i després de la batalla de Mantziciert (1071) tenia el comandament de la fortalesa de Romanòpolis i fou l'únic general romà d'Orient que va quedar al sud-est d'Anatòlia després del desastre, cosa que li permeté establir un virtual regne autònom aprofitant l'emigració armènia que feia uns anys s'estava establint a la zona de resultes de la invasió seljúcida d'Armènia[2] i estava disposada a donar-li suport. El seu territori abraçava Tars, Antioquia, Edessa i Melitene.[3]
El seu exèrcit el formaven uns vuit mil normands dirigits per Reimbau. El 1072 era a Tars i Mamistra. El 1078 es va autoproclamar dux d'Antioquia que incloïa Edessa, de forta població armènia. Va tenir els títols de domèstic i protocuropalata, i després sebast, i fins i tot protosebast. El desembre del 1084 va perdre Antioquia enfront de Suleiman I, soldà seljúcida de Rum. El 1087, va perdre Edessa davant de Màlik-Xah I, i Filàret va fugir a la fortalesa de Germanicea (Màraix), que fou ocupada pels seljúcides. Els turcs diuen que Germanicea fou conquerida el 1084 i Filàret va fugir a Edessa, es va convertir a l'islam i fou un dels principals auxiliars de Màlik-Xah.
La seva perfídia i avarícia el convertiren en un personatge infame entre els romans d'Orient, els siríacs i fins i tot els seus paisans armenis.[3][1]
Referències
[modifica]- 1 2 Anònim, 2019, nota a peu de pàgina núm. 121.
- ↑ Kajdan, 1991, «Antioch on the Orontes» (M. M. Mango).
- 1 2 Kajdan, 1991, «Brachamios» (A. Kajdan).
Bibliografia
[modifica]- Anònim. Byzantium in the Time of Troubles: The Continuation of the Chronicle of John Skylitzes (1057-1079) (en anglès). Brill, 2019. ISBN 978-90-04-41894-3.
- Kajdan, A. The Oxford Dictionary of Byzantium (en anglès). Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-504652-8.
Enllaços externs
[modifica]- http://www.templiers.org/chronique-eng.php Arxivat 2012-12-14 a Wayback Machine.
