Der Schwanendreher
| Forma musical | Concert per a viola  |
|---|---|
| Compositor | Paul Hindemith |
| Instrumentació | viola i orquestra |
   | |
Der Schwanendreher és un concert per a viola i petita orquestra de Paul Hindemith, compost el 1935 i revisat el 1936. El mateix Hindemith, que fou un destacat violista, interpretà la part solista en l'estrena, celebrada el 14 de novembre de 1935 al Concertgebouw d'Amsterdam, amb l'Orquestra Reial del Concertgebouw dirigida per Willem Mengelberg.[1]
L'obra porta el subtítol Konzert nach alten Volksliedern («Concert sobre antigues cançons populars») i els seus tres moviments parteixen de melodies populars alemanyes antigues. El títol procedeix de la cançó utilitzada en el moviment final, Seid ihr nicht der Schwanendreher, i ha acabat identificant tota la composició.[1]
Composició i context
[modifica]Hindemith escrigué Der Schwanendreher en un període especialment complex de la seva trajectòria. Durant la dècada de 1930 la seva posició a l'Alemanya nazi s'havia anat fent cada vegada més difícil, malgrat que encara mantenia una intensa activitat com a compositor, intèrpret i professor. En aquells anys desenvolupà també un llenguatge més clarament estructurat, de forta base contrapuntística i amb una relació renovada amb la tonalitat, trets que apareixen igualment a l'òpera Mathis der Maler i a la simfonia homònima.[2]
Hindemith coneixia profundament les possibilitats de la viola, instrument que havia interpretat professionalment durant bona part de la seva carrera. Abans de Der Schwanendreher ja havia escrit nombroses obres per a viola, entre les quals la Konzertmusik per a viola i orquestra de cambra, op. 48, de 1930. Posteriorment compondria també Trauermusik per a viola i cordes el 1936.[3]
La concepció de l'obra parteix de la figura imaginària d'un joglar o músic ambulant medieval que arriba a una reunió i interpreta melodies que ha après en altres llocs, alternant cançons serioses i humorístiques fins a acabar amb una dansa. Segons la nota programàtica de Hindemith, el músic transforma i ornamenta lliurement aquestes melodies, improvisant-hi al voltant segons la seva imaginació i habilitat.[1]
Estructura
[modifica]L'obra consta de tres moviments i dura aproximadament vint-i-cinc minuts:[4]
- Zwischen Berg und tiefem Tal: Langsam – Mäßig bewegt, mit Kraft
- Nun laube, Lindlein, laube!: Sehr ruhig – Fugato
- Variationen über «Seid ihr nicht der Schwanendreher»: Mäßig schnell
El primer moviment es basa en la cançó popular Zwischen Berg und tiefem Tal («Entre la muntanya i la vall profunda»). La viola solista introdueix i transforma el material melòdic dins una escriptura que combina passatges de caràcter líric amb seccions rítmicament més incisives. Hindemith evita el model romàntic de confrontació entre solista i orquestra i construeix, en canvi, un diàleg continu entre la viola i els diferents grups instrumentals.
El segon moviment utilitza dues melodies: Nun laube, Lindlein, laube! i Der Gutzgauch auf dem Zaune saß.[4] Comença amb un caràcter tranquil i contemplatiu, abans d'evolucionar cap a una secció en fugato que mostra l'interès de Hindemith pel contrapunt. La part solista s'integra sovint dins la textura orquestral, tot i mantenir una escriptura virtuosística.
El tercer moviment consisteix en una sèrie de variacions sobre la cançó Seid ihr nicht der Schwanendreher. La melodia proporciona també el títol general de l'obra. Hindemith sotmet el tema a canvis constants de textura, ritme, harmonia i caràcter, fins a una conclusió de caràcter vigorós i dansaire.[1]
Llenguatge musical
[modifica]Der Schwanendreher combina el llenguatge harmònic característic de Hindemith amb materials procedents de la música popular. Les melodies originals continuen essent recognoscibles, però el compositor les integra dins estructures contrapuntístiques complexes, superposicions de línies independents i harmonies que s'allunyen de les funcions tonals tradicionals.
La part de viola exigeix una gran amplitud de recursos tècnics, amb passatges en registres extrems, dobles cordes, canvis ràpids d'articulació i llargues frases líriques. Tanmateix, el virtuosisme no és tractat com una finalitat independent, sinó que forma part del desenvolupament estructural de les melodies populars.
Un tret particular de l'obra és l'absència de violins i violes a l'orquestra. Hindemith reservà així el registre de la viola exclusivament al solista i construí la secció de corda només amb violoncels i contrabaixos, fet que contribueix a donar a l'instrument solista una sonoritat especialment definida.[1]
Instrumentació
[modifica]L'obra està escrita per a viola solista, 2 flautes —la segona també flautí—, oboè, 2 clarinets, 2 fagots, 3 trompes, trompeta, trombó, percussió, arpa, 4 violoncels i 3 contrabaixos.[1]
Estrena
[modifica]L'estrena tingué lloc el 14 de novembre de 1935 al Concertgebouw d'Amsterdam. Paul Hindemith interpretà la viola solista amb l'Orquestra Reial del Concertgebouw, sota la direcció de Willem Mengelberg.[1]
La doble condició de Hindemith com a compositor i intèrpret fou determinant en la concepció de l'obra. Coneixia directament les possibilitats tècniques i expressives de la viola, i Der Schwanendreher es convertí amb el temps en una de les obres centrals del repertori concertant de l'instrument.[5]
Interpretacions a Catalunya
[modifica]L'11 de febrer de 2023 Der Schwanendreher fou interpretat a la Sala 1 Pau Casals de L'Auditori de Barcelona per la violista Cristina Cordero, amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la direcció de Pablo Rus Broseta. L'Auditori presentà aquella interpretació com la primera audició de l'obra per part de l'OBC.[6]
Importància
[modifica]Der Schwanendreher és considerada una de les obres fonamentals del repertori per a viola del segle XX. La seva combinació de tradició popular, neoclassicisme, contrapunt i virtuosisme reflecteix diversos dels elements centrals del llenguatge madur de Hindemith.
L'editorial Schott Music la considera una obra estàndard del repertori de viola i assenyala que és habitual tant en concerts com en audicions professionals per a places d'orquestra.[5]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 «Der Schwanendreher» (en anglès). Schott Music. [Consulta: 16 octubre 2026].
- ↑ «Mathis der Maler» (en anglès). Schott Music. [Consulta: 16 octubre 2026].
- ↑ «Solo concerto» (en anglès). Schott Music. [Consulta: 16 octubre 2026].
- 1 2 «Der Schwanendreher – Study score» (en anglès). Schott Music. [Consulta: 16 octubre 2026].
- 1 2 «Der Schwanendreher» (en alemany). Schott Music. [Consulta: 16 octubre 2026].
- ↑ «Stravinsky: L'Ocell de foc». L'Auditori, 11-02-2023. [Consulta: 16 octubre 2026].
