Vés al contingut

Concepció Carreras i Fontserè

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaConcepció Carreras i Fontserè
Biografia
Naixement15 novembre 1927 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 novembre 2023 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Tiana (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola de Bibliotecàries Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballSistema bibliotecari Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbibliotecària Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJoaquim Carreras i Artau Modifica el valor a Wikidata

Concepció Carreras i Fontserè (Barcelona, 15 de novembre de 1927 - Tiana, 18 de novembre de 2023) fou una bibliotecària catalana, especialitzada en el llibre i biblioteques infantils.[1]

Biografia i trajectòria professional

[modifica]

Filla de l'historiador de la filosofia Joaquim Carreras i Artau i de Carme Fontserè i Marroig; el seu avi fou el meteoròleg i astrònom Eduard Fontserè i Riba. Després dels estudis de secundària durant la primera postguerra a l'Escola Isabel de Villena,[2] tot seguint les passes de les seves ties, Maria i Margarida Fontserè, estudia a l'Escola de Bibliotecàries, on es gradua el 1949. El 1950 s'incorpora a la biblioteca de la Facultat de Medicina, que deixà per obligacions familiars. A la dècada de 1970 ingressa a la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació. El primer destí és la Biblioteca Popular Folch i Torres, del Parc de la Ciutadella, abans de ser nomenada el 1975 a la Biblioteca de la Santa Creu,[3] on treballa sota la direcció de Teresa Rovira, cap de la unitat formada per les biblioteques de Sant Pau (joves) i Santa Creu (infants), com a responsable de la sala infantil. A més de les tasques directament relacionades amb la lectura, va contribuir a la creació d'un apartat per recollir els clàssics de la literatura catalana per a infants. El 1986 és nomenada cap tècnic de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació, càrrec que desenvoluparà fins a la seva jubilació.[4][5]

Carreras es va especialitzar en l'estudi i organització de les biblioteques per a infants.[6][7][8] Va col·laborar en l'apartat dedicat als llibres infantils de la Bibliografia bàsica per a biblioteques públiques,[9] publicada per la Generalitat de Catalunya en el moment d'expansió de la seva xarxa de biblioteques, i és autora, juntament amb Teresa Rovira i Concepció Martínez, d'un clàssic repetidament editat de la biblioteconomia infantil, Organització d'una biblioteca: escolar, popular o infantil.[10][11] Va dedicar igualment nombrosos treballs al món del llibre i la literatura per als més menuts,[12] amb particular interès per als il·lustradors, molts dels quals conegué directament arran del seu treball a la Biblioteca de Santa Creu. La seva tasca com a cap tècnic de la Xarxa de Biblioteques Populars la va dur a interessar-se per temes de la pràctica biblioteconòmica com la catalogació i classificació,[13][14] l'esporgada[15] o la col·lecció local.[16] Vicepresidenta de l'Associació de Bibliotecàries,[17] va participar activament en el seu Grup de Documentació Musical,[18] particularment, en la traducció de normes catalogràfiques.[19] Després de la seva jubilació, a banda de les nombroses conferències, la participació continuada en activitats per als infants i l'assessorament a biblioteques públiques i escolars,[20] va utilitzar la seva àmplia cultura i coneixements en l'ordenació d'arxius personals (Joaquim Carreras i Artau[21][22] o Lola Anglada).

Casada amb Josep Maristany, Concepció Carreras tingué quatre fills: Jordi, el músic Xavier Maristany, Anna i Josep.[23]

Reconeixements

[modifica]

Amb motiu dels actes de celebració del vint-i-cinquè aniversari de la Biblioteca Can Baratau, de Tiana, se li va retre homenatge, com a bibliotecària titulada el 1949 per l'antiga Escola de Bibliotecàries i com a veïna de la població.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Llista d'honor de la literatura infantil i juvenil catalana. Concepció Carreras Fontserè» p. 20. Institució de les Lletres Catalanes. Arxivat de l'original el 2023-03-23. [Consulta: 22 juny 2023].
  2. ↑ Mariona Ferran i Permanyer, L'Escola Isabel de Villena i la seva gent (1939-1989). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997
  3. ↑ Amb M. Antonieta Cot, Rosalia Guilleumas, M. Carme Illa, Teresa Rovira, M. Angels Viñes, La red de bibliotecas de la Diputación Provincial de Barcelona. Barcelona: Diputació Provincial, 1975
  4. ↑ «Homenatge a Concepció Carreras i Fontserè, amb la participació de Lluís Agustí». Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals. Notícies, 20-06-2023. [Consulta: 22 juny 2023].
  5. ↑ Josep M. Aloy, “L'Origen i la història de la biblioteca infantil catalana : conversa amb Aurora Díaz-Plaja, Teresa Rovira i Concepció Carreras”. Faristol, 31 (1998), p. 18-27
  6. ↑ “Bibliografia elemental sobre biblioteques escolars”. Perspectiva escolar, 22 (1978), p. 35-37.
  7. ↑ “Biblioteques infantils”. Faristol, 3 (desembre 1986)
  8. ↑ Carreras, Concepció; Seguí, Maria Rosa. «Reflexions sobre la classificació i la indexació dels documents infantils». Item: revista de biblioteconomia i documentació, 1 (1987), p. 37-44
  9. ↑ «Bibliografia bàsica per a biblioteques públiques. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 1982 (annex 1983, 2a edició 1987)». Arxivat de l'original el 2021-04-27. [Consulta: 27 abril 2021].
  10. ↑ Carreras, Concepció; Martínez, Concepció; Rovira, Teresa. Organització d'una biblioteca: escolar, popular o infantil. Barcelona: Edicions 62, 1981 (traducció al castellà: Traducció al castellà: Organización de una biblioteca escolar, popular o infantil. Barcelona: Paidos, 1985).
  11. ↑ Amb Concepció Martínez, “Memòria d'una eina d'utilitat”. Revista de Catalunya, núm. extra 2 (2014), p. 109-113
  12. ↑ Amb Teresa Duran, Eulalia Janer, Santi Rifà, Personatge a la vista!: llibres que fan lectors. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005
  13. ↑ “Reflexiones sobre catalogación y clasificación de documentos”. En: Asociación de Bibliotecarios de Guipúzcoa. Bibliotecas públicas: 1as jornadas, San Sebastián, 20-21-22 de mayo de 1988. Guipúzcoa: Diputación foral, 1989, p. 43-53
  14. ↑ “Federació Internacional d'Associacions de Bibliotecaris i de Biblioteques. ISBD (G). ISBD (M). ISBD (S)”. Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 9 (1989), p. 70-76
  15. ↑ Amb Elvira Permanyer, “L'esporgada del fons a les biblioteques públiques: aproximació a la creació d'un centre de documents obsolets”. Item: revista de biblioteconomia i documentació, 8 (gener-juny de 1991), p. 66-79.
  16. ↑ Amb Assumpta Bailac, Maria Elvira i Carme Grauvilardell, “Col·lecció local a la Biblioteca Pública: recomacions bàsiques”. Item: revista de biblioteconomia i documentació, 4 (gener-juny de 1989), p. 67-76
  17. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-04-27. [Consulta: 27 abril 2021].
  18. ↑ Grup de Documentació Musical del COBDC
  19. ↑ Classificació d'enregistraments sonors; traducció i adaptació catalana a cura de Concepció Carreras. Barcelona: Diputació de Barcelona, Servei de Biblioteques, 1989 (2a edició 1996)
  20. ↑ Homenatge a Concepció Carreras, Biblioteca de Tiana, 2015
  21. ↑ Fons Joaquim Carreras i Artau al CRAI de la Universitat de Barcelona.
  22. ↑ Carreras i Fontserè, Concepció. «Joaquim Carreras i Artau (1894-1968). Bibliografia», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 52 (2011), p. 867-912
  23. ↑ Arxivat 2021-04-21 a Wayback Machine. Notícies d'autoritat al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]