Vés al contingut

Bot salvavides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Bots salvavides en un vaixell de passatgers, el FS Scandinavia
Bot salvavides classe Severn a Poole Harbour, Dorset, Anglaterra, el més gran tipus de bot salvavides britànic, de 17 m de llarg

Un bot salvavides o bot de salvament és un bot rígid o inflable concebut per salvar les persones en cas de problemes a mar. El terme s'aplica tant als bots que es mantenen en port o prop d'aquest, usats per assistir un vaixell que tingui problemes, així com els bots portats per vaixells més grans, que permeten al passatge i al personal de bord d'escapar en cas d'urgència. El primer bot especialitzat a salvar vides va ser provat al riu Tyne el 29 de gener de 1790.[1] Un exemple d'un bot salvavides primitiu és el Landguard Fort Lifeboat de 1821, creat per Richard Hall Gower. Els bots salvavides inflables poden anar equipats amb ampolles de diòxid de carboni o bombes mecàniques per facilitar-ne ompliment. D'aquesta manera, un mecanisme infla ràpidament el bot, alhora que l'allibera del vaixell mare. Els avions comercials són obligats de portar bots salvavides inflables en cas d'amaratge d'urgència. També es tenen per casos d'urgència a les plataformes petrolieres i llocs similars.

Referències

[modifica]
  1. «http://www.british-history.ac.uk/report.aspx?compid=76304» (en anglès). british-history. [Consulta: 20 gener 2011].

Vegeu també

[modifica]