Vés al contingut

Anestèsia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Anestèsics)
Infotaula de compost químicAnestèsia

L'anestèsia (del grec ἀναισθησία, anaisthessia, que significa ‘insensibilitat’) és la pèrdua reversible de totes les sensacions induïda per drogues. L'anestèsia permet que els pacients es sotmetin a procediments quirúrgics sense experimentar neguit i dolor. L'anestèsia general es caracteritza per produir:

Les característiques ideals d'un anestèsic són: potència, selecció, baix grau de toxicitat, reversibilitat, rapidesa, duració suficient, independència a canvis de pH, intolerància i sense al·lèrgies associades. Amb l'ús d'anestèsics es perden els següents tipus de sensibilitat: dolor, fred, calor, tacte, pressió i motilitat. Els instruments principals per a realitzar l'anestèsia local són l'agulla, el carpule i la xeringa.

Història

[modifica]

Les primeres temptatives d'induir anestèsia general devien ser remeis herbals administrats a la prehistòria. L'alcohol, un dels sedants més antics que es coneixen, ja era utilitzat fa mil·lennis a l'antiga Mesopotàmia.[1] Es diu que els sumeris ja cultivaven el cascall (Papaver somniferum) a la Baixa Mesopotàmia vers el 3400 aC.[2][3] Els antics egipcis tenien instruments de cirurgia[4][5] i analgèsics i sedants poc sofisticats, entre els quals tal vegada hi havia un extracte del fruit de la mandràgora.[6]

A l'antiga Xina, Bian Que (ca. 300 aC) fou un internista i cirurgià llegendari que hauria emprat l'anestèsia general en les seves operacions.[7] De totes maneres, els historiadors consideren el metge xinès Hua Tuo la primera figura històrica verificable que desenvolupà una mescla anestèsica, encara que no es coneix amb certesa la seva recepta.[8] Les eines de ferro de la tomba d'un metge anomenat Xia Quan (1348-1411) amb residus d'aconitina apunten a l'ús de l'acònit com a anestèsic en temps de la dinastia Ming.[9]

Arreu d'Europa, Àsia i les Amèriques es feien servir diverses espècies de Solanum, que contenen alcaloides del tropà molt potents, per a l'anestèsia. A la Itàlia del segle xiii, Teodoric Borgognoni emprava barreges semblants juntament amb opiats per induir la inconsciència. El tractament amb alcaloides combinats fou un dels pilars de l'anestèsia fins al segle xix. Els anestèsics locals eren utilitzats per la civilització inca. Els xamans mastegaven fulles de coca i operaven el crani mentre anaven escopint a les incisions per anestesiar el pacient.[10] Més endavant, la cocaïna fou aïllada i esdevingué el primer anestèsic local eficaç. El primer a emprar-la fou l'oftalmòleg Karl Koller, que la feu servir en cirurgia ocular el 1884 seguint el suggeriment de Sigmund Freud.[11] El cirurgià alemany August Bier (1861-1949) fou el primer a usar cocaïna per a anestèsia intratecal el 1898.[12] El cirurgià romanès Nicolae Racoviceanu-Piteşti (1860-1942) fou el primer a emprar opioides per a l'analgèsia intratecal. Presentà la seva experiència a París el 1901.[13]

L'«esponja soporífica» dels metges àrabs fou introduïda a Europa per l'Escola Mèdica Salernitana a finals del segle xii i per Hug Borgognoni (1180-1258) al segle xiii. L'esponja fou promoguda i descrita pel fill d'Hug, Teodoric Borgognoni (1025-1298), també cirurgià. Aquest mètode consisteix a remullar una esponja en una dissolució d'opi, mandràgora, suc de cicuta i altres substàncies. L'esponja es deixava assecar i es desava. Just abans de la cirurgia, es tornava a humitejar i es col·locava a sota del nas del pacient. Si tot anava bé, els vapors induïen la inconsciència.[14]

Pàgines 556 i 557 del tractat de Humphry Davy sobre l'òxid nitrós en la cirurgia (dreta)

Pot ser que l'anestèsic més conegut, l'èter, ja se sintetitzés al segle viii,[15][16] però encara passarien molts segles abans que se'n reconegués la importància anestèsica. Al segle xvi, el metge i erudit Paracels observà que les gallines que en respiraven s'adormien i deixaven de sentir dolor. Al segle xix, l'èter s'inhalava com a droga recreativa.[17]

El 1772, el científic anglès Joseph Priestley descobrí l'òxid nitrós. D'antuvi es pensava que era un gas mortífer, fins i tot a dosis baixes, igual que altres òxids de nitrogen. Tanmateix, el 1799, el químic i inventor britànic Humphry Davy decidí experimentar-hi sobre si mateix. Inesperadament, descobrí que l'òxid nitrós el feia riure, per la qual cosa l'anomenà «gas hilarant».[18] El 1800, escrigué sobre les propietats anestèsiques de l'òxid nitrós en la cirurgia, però ningú no n'agafà el relleu.[18]

El 14 de novembre del 1804, el metge japonès Hanaoka Seishū fou el primer a completar una operació sota anestèsia general.[19] Hanaoka havia après medicina tradicional japonesa, cirurgia europea importada pels neerlandesos, i medicina tradicional xinesa. Després de molts anys i experiments, perfeccionà una fórmula que anomenava tsūsensan (coneguda igualment com a mafutsu-san), consistent en una barreja d'estramoni i altres herbes.[20]

La notícia corregué com un reguer de pólvora i ben aviat començaren a arribar pacients d'arreu del Japó. Hanaoka dugué a terme nombroses operacions amb tsūsensan. En feu més de 150 en pacients de càncer de mama abans de morir el 1835. Ara bé, la política d'aïllament nacional del shogunat Tokugawa evità que la resta del món se'n beneficiés fins a la fi de l'aïllament el 1854.[21] Encara passarien quatre dècades abans que Crawford Long, considerat el pare de l'anestèsia moderna al món occidental, fes servir anestèsia general a Jefferson (Geòrgia).[22]

Long advertí que els seus amics no sentien dolor quan es feien mal mentre tentinejaven sota la influència de l'èter dietílic. Immediatament pensà a aprofitar-ho per a la cirurgia. Convenientment, un amant de la «gresca amb èter», l'estudiant James Venables, tenia pendent fer-se extirpar un parell de petits tumors, però anava posposant l'operació per por del dolor. Així doncs, Long li proposà operar-se sota la influència de l'èter. Venable hi assentí i el 30 de març del 1842 es feu operar sense dolor. Tanmateix, Long no feu públic el seu descobriment fins al 1849.[23]

Imatge històrica d'una operació amb èter a l'Hospital General de Massachusetts. Daguerreotip obtingut per Southworth i Hawes el 3 de juliol del 1847.
Inhalador d'èter de Morton

Horace Wells dugué a terme la primera demostració d'un anestèsic per via inhalatòria a l'Hospital General de Massachusetts (Boston) el 1845. Tanmateix, l'òxid nitrós no fou administrat correctament i el pacient cridà de dolor.[24] El 16 d'octubre del 1846, el dentista bostonià William T. G. Morton oferí una demostració reeixida de l'èter dietílic a estudiants de medicina al mateix hospital.[25] Morton, que no estava al corrent del treball de Long, fou convidat a demostrar la seva nova tècnica de cirurgia indolora a l'Hospital General de Massachusetts. Morton induí l'anestèsia i el cirurgià John Collins Warren extirpà un tumor del coll d'Edward Gilbert Abbott. Ho feren a l'amfiteatre quirúrgic actualment conegut com a Ether Dome. Warren, fins aleshores molt escèptic, digué: «Senyors, això no és xarlatanisme». El metge i escriptor Oliver Wendell Holmes Sr. encunyà els termes anestèsia i anestèsic en una carta enviada a Morton poc després.[17]

En un primer moment, Morton intentà amagar la composició de la seva substància anestèsica, a la qual es referia com a Letheon. Rebé una patent dels Estats Units, però a finals del 1846 ja tothom coneixia el nou anestèsic. Cirurgians europeus de renom, com ara Robert Liston, Johann Friedrich Dieffenbach, Nikolai Pirogov i James Syme, no trigaren a operar amb èter. Un metge d'origen estatunidenc de nom Boott animà el dentista londinenc James Robinson a dur a terme un procediment odontològic en una tal Srta. Lonsdale. Fou el primer operador-anestesista. Aquell mateix dia, el 19 de desembre del 1846, un tal Dr. Scott administrà èter en una operació a l'Hospital Reial de Dumfries (Escòcia).[26] El primer ús de l'anestèsia a l'hemisferi sud es produí a Launceston abans d'acabar l'any. Problemes com vòmits excessius i l'excessiva inflamabilitat de l'èter feren que a Anglaterra fos substituït pel cloroform.

Aquest darrer producte fou descobert de manera independent pel metge estatunidenc Samuel Guthrie, el francès Eugène Soubeiran i l'alemany Justus von Liebig el 1831. Jean-Baptiste Dumas l'anomenà i el caracteritzà químicament el 1834. El Dr. Robert Mortimer Glover descobrí les propietats anestèsiques del cloroform el 1842.[27]

El 1847, l'obstetre escocès James Young Simpson fou el primer a demostrar les propietats anestèsiques del cloroform en els humans i contribuí a escampar-ne l'ús en medicina.[28] Inicialment, el producte era fornit per dos farmacèutics locals, James Duncan i William Flockhart. Aviat es popularitzà, amb 750.000 dosis setmanals a la Gran Bretanya el 1895. Simpson feu gestions perquè Flockhart subministrés cloroform a Florence Nightingale.[29] El cloroform obtingué el favor reial el 1853, quan John Snow n'administrà a la reina Victòria d'Anglaterra durant el part del príncep Leopold. L'experiència satisfeu la reina, que digué que havia estat «extraordinàriament plaent».[30] Tanmateix, el cloroform també tenia desavantatges. El 28 de gener del 1848, Hannah Greener esdevingué la primera mort imputable directament a l'administració de cloroform.[31] Fou la primera de moltes persones a morir de resultes d'una administració de cloroform sense la formació adequada. Els cirurgians començaren a copsar la utilitat d'un anestesista ben format. Els cirurgians sovint contractaven infermeres per a aquesta tasca. Vers la guerra civil americana, moltes infermeres havien rebut formació professional amb l'ajuda de cirurgians.

A partir de maig del 1848, Snow publicà articles sobre els anestèsics per via inhalatòria a la London Medical Gazette[32] Snow també es dedicà a fabricar l'equipament necessari per administrar anestèsics per via inhalatòria, precursor de les màquines d'anestèsia d'avui en dia.[33]

Alice Magaw, nascuda el novembre del 1860, és coneguda com a «mare de l'anestèsia». Magaw documentava exhaustivament els seus casos i registrava els anestèsics utilitzats. La seva documentació i els seus resultats positius ajudaren a demostrar que l'anestèsia administrada per infermeres podia contribuir a la comunitat quirúrgica sense augmentar el risc al qual estaven exposats els pacients. Victoria Goode, historiadora de la infermeria, diu que la sèrie de casos de Magaw és un exemple primerenc de medicina basada en l'evidència.[34]

El primer llibre de text mèdic que tractava detalladament el tema, Anesthesia, escrit per l'anestesiòleg James Tayloe Gwathmey i el químic Charles Baskerville, fou publicat el 1914.[35] Fou l'obra de referència en la matèria durant dècades. Incloïa detalls sobre la història de l'anestèsia i la fisiologia i les tècniques d'anestèsia per via inhalatòria, rectal, intravenosa i intratecal.[35]

L'únic dels anestèsics primerencs que encara té un ús ampli és l'òxid nitrós. El cloroform i l'èter han estat reemplaçats per anestèsics generals més segurs i, de vegades, més cars, mentre que la cocaïna ha deixat pas a anestèsics locals més eficaços i amb menys potencial de dependència.[36]

Tipus

[modifica]
Bomba per a l'administració intratecal (sota les meninges) de fàrmacs analgèsics.

Hi ha tres tipus d'anestèsia actualment:

  1. Anestèsia local: tan sols s'elimina la sensibilitat dolorosa d'una petita zona del cos, generalment la pell.
  2. Anestèsia locoregional: s'elimina la sensibilitat d'una àrea o d'un o diversos membres del cos. Pot ser:
    • troncular d'un nervi o plexe nerviós o
    • neuroaxial, que actua bloquejant l'impuls dolorós a nivell de medul·la espinal, pot ser
      • epidural o peridural si s'introdueix l'anestèsic en les proximitats de la medul·la en l'espai epidural, sense perforar la duramàter (desenvolupada per primer cop pel metge Fidel Pagés). Té una instauració menys ràpida que la intratecal i els canvis hemodinàmics deguts al bloqueig simpàtic també s'esdevenen més lentament.
      • intratecal o intradural: es perfora la duramàter i aracnoide, i s'introdueix l'anestèsic en l'espai subaracnoidal barrejant-se amb el líquid cefalorraquidi.
    • regional intravenosa o bloqueig de Bier: mitjançant compressió es buida de sang un membre i es clou amb un torniquet, omplint-lo posteriorment amb una solució d'anestèsic local injectada per via venosa; es produeix l'anestèsia d'aquest membre sense que l'anestèsic local arribi a la circulació general, gràcies al torniquet.
  3. Anestèsia general: S'adorm tot el cos mitjançant l'administració de fàrmacs hipnòtics per via intravenosa, inhalatòria o per ambdues alhora. Actualment es realitza una combinació de diverses tècniques en el que s'anomena anestèsia multimodal. Els components fonamentals que s'han de garantir durant una anestèsia general són inconsciència, amnèsia i analgèsia. L'anestèsia general té diversos objectius:
    • Analgèsia o supressió del dolor, per al que s'empren fàrmacs analgèsics.
    • Protecció de l'organisme a reaccions adverses causades pel dolor, com la reacció vagal; per això s'utilitzen fàrmacs anticolinèrgics com l'atropina i d'altres.
    • Pèrdua de consciència mitjançant fàrmacs hipnòtics o inductors de la son, que dormen al pacient, eviten l'angoixa i solen produir cert grau d'amnèsia.
    • Relaxació muscular mitjançant fàrmacs relaxants musculars, derivats del curare per a produir la immobilitat del pacient, reduir la resistència de les cavitats obertes per la cirurgia, i permetre la ventilació mecànica mitjançant aparells respiradors que asseguren l'oxigenació i l'administració d'anestèsics volàtils en la barreja gasosa respirada.

Fàrmacs emprats en anestèsia

[modifica]

Anestèsia general

[modifica]

En l'anestèsia general s'usen:

  1. Hipnòtics: per via intravenosa s'utilitzen el propofol, el tiopental, l'etomidat i la ketamina. Per via respiratòria s'usen l'halotà, l'isoflurà, el desflurà, el sevoflurà i l'òxid nitrós.
  2. Analgèsics majors: opioides naturals, morfina o sintètics com fentanil, meperidina, alfentanil i remifentanil.
  3. Relaxants musculars (miorrelaxants): Com a derivats del curare (atracuri, vecuroni, rocuroni, mivacuri, cisatracuri) i succinilcolina.
  4. Altres drogues: són anticolinèrgics com l'atropina, benzodiazepines com el midazolam o el diazepam i anticolinesteràsics com la neostigmina que reverteix l'efecte dels relaxants musculars.

Anestèsics locals

[modifica]

En anestèsia local s'utilitzen:

  1. Lidocaïna
  2. Mepivacaïna
  3. Bupivacaïna
  4. Levobupivacaïna
  5. Ropivacaïna

Plantes amb efecte anestèsic

[modifica]

Les principals plantes amb efecte anestèsic són la menta i la belladona.

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anestèsia
  1. ↑ «Chapter 9: Wine and the vine in ancient Mesopotamia: the cuneiform evidence». A: The origins and ancient history of wine (Food and nutrition in history and anthropology) (en anglès). 11. 1. Amsterdam: Gordon and Breach Publishers, 1996, p. 96-124. ISBN 978-90-5699-552-2.
  2. ↑ «The opium question, with special reference to Persia (book review)» (en anglès). Transactions of the Royal Society of Tropical Medicine and Hygiene, vol. 21, 4, 1928, p. 339 i 340. DOI: 10.1016/S0035-9203(28)90031-0.
  3. ↑ «The discovery of dreams». A: Opium: A History (en anglès). Londres: Simon & Schuster, Ltd., 1996, p. 15. ISBN 978-0-312-20667-3.
  4. ↑ Papyrus Ebers (en alemany). 2. Leipzig: Bei S. Hirzel, 1889. OCLC 14785083.
  5. ↑ «Ear, nose and throat in ancient Egypt» (en anglès). The Journal of Laryngology and Otology, vol. 106, 8, 1992, p. 677-887. DOI: 10.1017/S0022215100120560. PMID: 1402355.
  6. ↑ «The identity and work of the ancient Egyptian surgeon» (en anglès). Journal of the Royal Society of Medicine, vol. 89, 8, 8-1996, p. 467-473. DOI: 10.1177/014107689608900813. PMC: 1295891. PMID: 8795503.
  7. ↑ Guo, Qulian «Anesthesia in mainland China: its past and present» (en anglès). The Hong Kong College of Anaesthesiologists, vol. 13, 4, 2004, p. 4.
  8. ↑ Mair, Victor H. «The Biography of Hua-t'o from the "History of the Three Kingdoms"». A: Victor H. Mair. The Columbia Anthology of Traditional Chinese Literature (en xinès). Columbia University Press, 1994, p. 688-696.
  9. ↑ Ling, Xue; Li, Jingyu; Zhao, Ge; Weng, Xuehua «Surgical anaesthesia in Ming China: scientific analysis of aconitine residues on medical instruments» (en anglès). Antiquity, 5-2026. DOI: 10.15184/aqy.2026.10347.
  10. ↑ «From cocaine to ropivacaine: the history of local anesthetic drugs» (en anglès). Current Topics in Medicinal Chemistry, vol. 1, 3, 2001, p. 175-182. DOI: 10.2174/1568026013395335. PMID: 11895133.
  11. ↑ «Über die Verwendung des Kokains zur Anästhesierung am Auge» (en alemany). Wiener Medizinische Wochenschrift, vol. 34, 1884, p. 1276-309.
  12. ↑ «Versuche über cocainisirung des rückenmarkes» (en alemany). Deutsche Zeitschrift für Chirurgie, vol. 51, 3–4, 1899, p. 361-369. DOI: 10.1007/BF02792160.
  13. ↑ «A history of neuraxial administration of local analgesics and opioids» (en anglès). European Journal of Anaesthesiology, vol. 20, 9, 2003, p. 682-689. DOI: 10.1017/S026502150300111X. PMID: 12974588.
  14. ↑ Juvin, Phillippe; Desmonts, Jean-Marie «The Ancestors of Inhalational Anesthesia: The Soporific Sponges (XIth–XVIIth Centuries): How a Universally Recommended Medical Technique Was Abruptly Discarded» (en anglès). Anesthesiology, vol. 93, 1, 2000, p. 265-269. DOI: 10.1097/00000542-200007000-00037. PMID: 10861170.
  15. ↑ «The history of Anesthesiology». A: Clinical Anesthesia (en anglès). 4th. Lippincott Williams & Wilkins, 2001, p. 3. ISBN 978-0-7817-2268-1.
  16. ↑ McGraw-Hill's PCAT (en anglès). McGraw-Hill, 2008, p. 39. ISBN 978-0-07-160045-3.
  17. 1 2 «Power Struggle». A: Ether Day: The Strange Tale of America's Greatest Medical Discovery and the Haunted Men Who Made It (en anglès). Nova York: HarperCollins, 2001, p. 106–16. ISBN 978-0-06-019523-6.
  18. 1 2 Oxford Textbook of Anaesthesia (en anglès). Oxford University Press, 2017, p. 529.
  19. ↑ Izuo, Masaru «Medical history: Seishu hanaoka and his success in breast cancer surgery under general anesthesia two hundred years ago» (en anglès). Breast Cancer, vol. 11, 4, 2004, p. 319-324. DOI: 10.1007/BF02968037. PMID: 15604985.
  20. ↑ Ogata, Tomio «Seishu Hanaoka and his anaesthesiology and surgery» (en anglès). Anaesthesia, vol. 28, 6, 1973, p. 645–652. DOI: 10.1111/j.1365-2044.1973.tb00549.x. PMID: 4586362.
  21. ↑ Toby, Ronald P. «Reopening the Question of Sakoku: Diplomacy in the Legitimation of the Tokugawa Bakufu» (en anglès). Journal of Japanese Studies, vol. 3, 2, 1977, p. 323-363. DOI: 10.2307/132115. JSTOR: 132115.
  22. ↑ Long, C. W. «An Account of the First Use of Sulphuric Ether by Inhalation as an Anæsthetic in Surgical Operations» (en anglès). Survey of Anesthesiology, vol. 35, 6, 1991, p. 375. DOI: 10.1097/00132586-199112000-00049.
  23. ↑ «An account of the first use of Sulphuric Ether by Inhalation as an Anesthetic in Surgical Operations» (en anglès). Southern Medical and Surgical Journal, vol. 5, 1849, p. 705-713.
  24. ↑ «Miniature Portrait of Horace Wells» (en anglès). Museu Nacional d'Història Americana, Smithsonian Institution. [Consulta: 30 juny 2008].
  25. ↑ «The painful story behind modern anesthesia» (en anglès). pbs.org, 16 octubre 2013.
  26. ↑ «The first European trial of anaesthetic ether: the Dumfries claim» (en anglès). British Journal of Anaesthesia, vol. 37, 12, 1965, p. 952-957. DOI: 10.1093/bja/37.12.952. PMID: 5323141.
  27. ↑ Defalque, R. J.; Wright, A. J. «The short, tragic life of Robert M. Glover» (en anglès). Anaesthesia, vol. 59, 4, 4-2004, p. 394-400. DOI: 10.1111/j.1365-2044.2004.03671.x. PMID: 15023112.
  28. ↑ «Sir James Young Simpson». A: Encyclopædia Britannica (en anglès).
  29. ↑ Worlin, P. M. «Duncan and Flockhart: the Story of Two Men and a Pharmacy» (en anglès). Pharmaceutical Historian, vol. 28, 2, 1998, p. 28-33. PMID: 11620310.
  30. ↑ «Queen Victoria uses chloroform in childbirth, 1853» (en anglès). , 28 novembre 2017.
  31. ↑ «[History of chloroform anesthesia]» (en alemany). Anaesthesiologie und Reanimation, vol. 22, 6, 01-01-1997, p. 144–52. PMID: 9487785.
  32. ↑ «On Narcotism by the Inhalation of Vapours by John Snow MD» (en anglès). Journal of the Royal Society of Medicine, vol. 85, 6, 1992, p. 371. PMC: 1293529.
  33. ↑ Hill, N. E.; Horn, D. B. «Anesthesia Machine» (en anglès). StatPearls, 2025.
  34. ↑ «Alice Magaw: A Model for Evidence-Based Practice» (en anglès). AANA Journal, vol. 83, 1, 2015, p. 50-55. PMID: 25842634.
  35. 1 2 «James Tayloe Gwathmey: seeds of a developing specialty» (en anglès). Anesthesia and Analgesia, vol. 76, 3, 3-1993, p. 642-647. DOI: 10.1213/00000539-199303000-00035. PMID: 8452281.
  36. ↑ «Celebrating 75 years of Anaesthesia: our past, present and future | Association of Anaesthetists» (en anglès). anaesthetists.org. [Consulta: 17 octubre 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anestèsia&oldid=38355702»