Vés al contingut

Alícia Marcet i Juncosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlícia Marcet i Juncosa
Biografia
Naixement1931 Modifica el valor a Wikidata
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 octubre 2016 Modifica el valor a Wikidata (84/85 anys)
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
FormacióLa Sorbona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriadora Modifica el valor a Wikidata
Premis

Alícia Macet i Juncosa[1] (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1931 - Perpinyà, 30 d'octubre de 2016) va ser una historiadora especialitzada en Història Moderna de la Catalunya del Nord.[2]

Era filla d'Alberta Juncosa i Ferrer i de Francesc Marcet i Vila. Durant la guerra, el seu pare (membre del PSUC) va ser mobilitzat pel govern de la República i el van enviar al front mentre que Alícia i la seva mare van anar a viure a Barcelona. El 27 de gener de 1939 es van exiliar a França per reunir-se amb el seu pare, que havia estat internat al camp d'Argelers. Quan aquest es va escapar del camp, es van retrobar a Marsella. Posteriorment es traslladaren a París, on perderen el vaixell cap a Mèxic, i passaren a França els anys de la Guerra Mundial[2][3]

Alícia va quedar escolaritzada al poble de Garancières, on la família va estar tres anys. Va ser gràcies a l'hisendat per qui el seu pare treballava que va poder ingressar al Lycée de Jeunes Filles de Versalles. L'any 1945 es van instal·lar a Bologne-sur-Seine. El 1949 finalitzà el batxillerat i va estudiar Història a la Universitat de la Sorbona, on es va llicenciar el 1952. Posteriorment va obtenir el diploma d'Estudis Superiors i el concurs d'Agregació Acadèmica. Del 1969 fins a la seva jubilació, el 1995, ocupà una càtedra d'Història Moderna i va ensenyar a la Universitat de Perpinyà. Alícia Marcet s'interessà per la història de les mentalitats, els moviments socials dels segles XVI al XVIII i s'especialitzà en Història moderna de la Catalunya del Nord[4] (segles XV-XVIII), en especial pel que fa als problemes d’integració del Rosselló a França després del Tractat dels Pirineus (1659). Ha participà en molts congressos, com ara els d’Història Moderna de Catalunya, i ha publicat més de 70 llibres.[2][3]

Com a gran defensora de la identitat catalana, l'any 1990 va fundar i presidí la Fundació Comte Guifré, en defensa de l'ensenyament de la llengua catalana al Rosselló.[2]

La ciutat de Perpinyà la va distingir amb el Premi Joan Blanca i va ser nomenada per l'estat francès Comandant de l'Orde de les Palmes Acadèmiques i Chevalier des Arts.

Obra

[modifica]
  • Història de Perpinyà la fidelíssima (1955)
  • La Bressola: 10 anys d'escola catalana a Catalunya Nord (1987)
  • Breu història de les terres catalanes del nord (1988)
  • Rosellón (1988)
  • Abrégé d'histoire des terres catalanes du nord (1991)
  • Roussillon y en otros lugares: las imágenes de los tiempos modernos (1993)
  • La fijación del Rosellón a Francia (1995)
  • El Perpignan infame en la Edad Media (1998)
  • Mots-clefs de l'histoire catalane du nord (2003)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Bussot, Gerard. Font: Bussot, Gerard. Gent d'un segle. Sant Feliu de Guíxols 1900-2000 (401 apunts biogràfics). Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament, 2011, p. 248.
  2. 1 2 3 4 «Alícia Marcet i Juncosa | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 agost 2026].
  3. 1 2 Viadel, Francesc «"La repressió francesa continua"». El Temps, 28-04-1997, p. 57-59.
  4. ↑ «El clergat en la revolta dels angelets».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alícia_Marcet_i_Juncosa&oldid=38638198»